ECUMENISME NO VÀLID

¿Per quin motiu el papa Francesc en la visita a la mesquita de Bangui va dir que cristians i musulmans són germans? Penso que aquesta declaració papal no serveix per afavorir la bona convivència entre musulmans i cristians perquè deixa intacte el desacord doctrinal entre ambdues fes. Llum i tenebres no poden cohabitar. L’Enemistat que va existir entre Ismael i Isaac, fills d’Abraham va més enllà de disputes entre germans ja que són els caps de dues fes antagòniques que mai es podran posar d’acord. El problema de fons que separa musulmans i cristians rau en qui és Déu: Al·là o el Pare de nostre Senyor Jesucrist? Ambdós no poden ser  Déu. Dos déus que diguin que son el Creador, no se sosté. Un dels dos és un impostor. En aquest escrit no vull encetar una polèmica que portaria a una discussió infructuosa. Vull donar testimoni de la fe cristiana que crec

Estic d’acord amb el pontífex quan diu: “Junts diguem no a l’odi, a la venjança, a la violència, en particular a la que es fa en nom d’una religió o de Déu. Déu és salam”. En el que estic en desacord és que en nom de la pau i da la convivència religiosa s’hagi d’aigualir la fe.  No s’ha d’oblidar que en aquesta època de tantes baixades de pantalons en nom de la pau ressonen les paraules de Jesús: “Un servent no és més que el seu amo. Si a mi m’han perseguit, també us perseguiran a vosaltres” (Joan 15:20). Quan els deixebles li van preguntar a Jesús per les senyals que indiquen la fi del temps els va dir: “Mireu per vosaltres mateixos, perquè us lliuraran als sanedrins, i sereu assotats en les sinagogues. I us portaran davant de governadors  i de reis per causa de mi, en testimoni per a ells…I seureu odiats de tots per causa del meu Nom” (Marc13:9,13). Textos com aquesta mostra n’hi ha diversos. La senyal que identifica un ver cristià és que per la fe en Jesús d’una manera o altra serà  perseguit. No cal anar a les persecucions en l’Imperi romà. La Inquisició espanyola va fer estralls entre els luterans fins no deixar ni rastre d’ells. Més recentment amb el nacionalcatolicisme franquista els evangèlics van patir moltes dificultats. En territoris catòlics, a l’Estat de Chiapas, Mèxic, els camperols evangèlics  de tant en tant són noticia per les persecucions a que se’ls sotmet  Això no significa que s’hagi de ser masoquista, vigilem si tothom parla bé de nosaltres.

La fe vertadera de la que n’és dipositària l’església, no la institucionalitzada, sinó la que és un edifici espiritual, les parets de la qual s’aixequen amb pedres vives que des d’Adam fins els nostres dies les va posant en el seu lloc l’Arquitecte que l’ha dissenyat. Aquesta església és intemporal i edificada “sobre el fonament dels apòstols i profetes, sent Jesucrist mateix la pedra angular. En Ell (Crist), tot l’edifici, coordinat harmoniosament, va creixent per esdevenir un temple sant en el Senyor, en Ell (Crist), també vosaltres hi sou juntament edificats, per ser habitació de Déu per l’Esperit” (Efesis 2:20-22)

Des dels inicis l’església ha estat edificada sobre la Roca que és Crist mort i ressuscitat.  A l’Antic Testament amb els sacrificis que anunciaven la mort del Messies a la creu. Els dos primers van ser oferts pel mateix Déu que amb les pells dels animals sacrificats va tapar la nuesa d’Adam i Eva.  Durant el període patriarcal es van continuar fent. Amb Moisès Déu va descriure en tot detall com s’havien de fer el sacrificis en la tenda durant el viatge pel desert i més tard en el temple a Jerusalem. Amb la mort de creu de Jesús s’acaben els sacrificis sagnants perquè el que significaven ja s’havia acomplert, sent substituïts pel pa i el vi que simbolitzen el cos i la sang de Jesús clavat a la creu. D’aquest simbolisme hi participen els creients quan es reuneixen per fer el recordatori.

El diable que és el pare de la mentida intenta que els fidels apartin els ulls de Jesús crucificat i els posin en altres salvadors. Per aconseguir-ho infiltra en les esglésies falsos profetes, llops recobert amb pells d’anyell per portar-los per camins de perdició. A causa d’això l’apòstol Joan escriu: “Estimats, no cregueu tot esperit, sinó proveu els esperits si són de Déu. Perquè han sorgit molts falsos profetes en el món. En això coneixereu l’Esperit de Déu: tot esperit que confessa que Jesucrist ha vingut en la carn és de Déu, i tot esperit que no confessa que Jesucrist ha vingut en la carn no és de Déu. I aquest és l’esperit de l’anticrist” (1 Joan 4:1-3). L’Islam  no confessa que Jesucrist ha vingut en la carn, es dir, no creu que el fill de Déu s’hagi encarnat en la persona de Jesús.

Respectar les creences alienes no compartides, es dir, estimar els qui no creuen el mateix, és una cosa, identificar-se amb ells n’és una altra. La declaració del papa Francesc a la mesquita de Bangui, la Bíblia la considera herètica: “tot el qui transgredeix, i no resta en la doctrina del Crist, no té Déu, el qui resta en la doctrina del Crist té el Pare i el Fill. Si algú ve a vosaltres, i no porta aquesta doctrina, no el rebeu a casa ni li digueu: Salut! Perquè el qui li diu: salut! Participa en les seves obres dolentes” (2 Joan: 9-11). L’ecumenisme que no està basat en la veritat bíblica Déu no l’aprova.

Octavi Pereña i Cortina