VEXAMENT FEMENÍ

Kathryn Bolkovac, que va destapar la implicació de l’ONU en tràfic sexual destacava la gravetat dels crims que entre bastidors s’efectuen impunement contra les dones. És colpidor el que aquesta dona que formava part del Destacament de la Policia Internacional que, coordinat amb l’ONU, s’encarregava a mantenir la pau a Bòsnia i enfortir les institucions de la llei  i l’ordre després de la guerra, denunciï aquestes institucions. Grans ideals que van topar amb “una desorganització increïble”. “A aquesta mala gestió s’hi afegia la corrupció que comportava no només el tràfic de dones sinó també fraus financers i diners del contribuent que no arribaven on havien d’arribar”.

Kathryn Bolkovac li diu a Ima Sanchís, la periodista que l’entrevista: “En aquest context, la violència sexual afectava fins i tot a les intèrprets que treballaven amb nosaltres. Vaig descobrir que hi havia oficials internacionals que les tenien com esclaves sexuals, però eren adultes…El tràfic sexual era una altra cosa: dones i nenes provenint de països com Romania, Albània, Croàcia:  els prometien feina de cambreres o de models i un cop a Bòsnia els confiscaven el passaport i les obligaven a prostituir-se en un dels 900 bordells que hi havia al país disfressats de bars o restaurants”.

La Bíblia diu que els homes tenen a flor de llavis el mot pau però en el fons el que hi ha és el crim organitzat: “El primer cas va ser al cap de tres mesos d’arribar: vam trobar una noia molt maltractada físicament caminant per la muntanya. Ens va parlar del Florida Bar…En una habitació amagada vam trobar-hi set noies que dormien sobre matalassos, envoltades de preservatius, tota mena d’artefactes sexuals i vídeos de membres del Departament de la Policia Internacional i soldats de l’OTAN fornicant. A una que estava malalta li vam trobar monedes a la vagina. Marcs alemanys d’un oficial a qui anomenaven Doctor. I vam trobar vídeos de alts directius de Dyn Corp (empresa de seguretat privada que treballava pel govern dels EUA), violant aquelles noies algunes d’entre 12 i 15 anys, i vídeos que ells mateixos feien circular entre els soldats”

En acabar l’entrevista Ima Sanchís li pregunta a Kathryn Bolkovac: - Va canviar res? Un se’n fa creus de la resposta que va rebre. “Fa dos anys, La verdad oculta, la pel·lícula que Larysa Kondracki va fer sobre el cas es va veure en la seu de l’ONU a Nova York, i Ban Ki-moon, actual secretari general va aprovar una llei sobre revelacions protegides, però res no ha canviat. Les persones que abominen aquestes pràctiques tenen por de denunciar-les, i Dyn Corp (l’empresa de seguretat privada) encara obté contractes del govern del EUA. L’advertiment que la Paraula de Déu fa és força clara: No tramis cap mal contra el teu proïsme, mentre ell viu confiat vora de tu” (Proverbis 3:29).

El lector que hagi llegit l’entrevista que Ima Sanchís li fa a Kathryn Bolkovac ben segur que si té un mínim de sensibilitat haurà trobat horrorós el que es fa en nom de la pau sota la bandera de l’ONU. El prestigi d’aquest organisme internacional ha caigut pel terra, seguint la tendència d’altres organismes i institucions. La pregunta que ens hem de fer és: Com és possible que l’ésser humà pugui caure a un nivell tan baix de moral? Els qui creiem que la Bíblia és la Paraula de Déu revelada als homes perquè hi trobin en ella la llum necessària per viure un vida que respecti, en el cas que comentem, la dona, no ens sorprèn l’horrorosa descripció que Kathryn Bolkovac fa del comportament dels representants de l’ONU a Bòsnia.

El secret per descobrir la causa que porta a l’home a un comportament tant inhumà com el que comentem es troba en el fet que Déu, el Creador de l’univers i de tot el que conté, sense excloure l’home, ha estat exclòs de les aules i l’ensenyament de la Bíblia que aporta llum al cor de l’home ha estat substituïda per la filosofia atea de l’evolucionisme. La prohibició de que s’ensenyi la Bíblia en l’aula no és quelcom innocu. Es creu que fent aquesta substitució s’enalteix l’home. La veritat és que se’l converteix en un monstre. La varietat de monstruositats que es cometen en el món és una prova de que l’home no pot viure amb dignitat sense Déu. Al mancar-li a l’home el suport que li dóna la Llei moral de Déu es converteix en un vehicle que circula a tota velocitat i sense fre destruint tot el que troba pel camí.

Romans 1:18-32 descriu amb tota cruesa en el que es pot convertir una persona que creu que Déu ha mort o, que si existeix, se’n desentén del que passa a la terra.. Com no hem reconegut Déu, Déu ens ha lliurat a una ment reprovada, a fer coses impròpies, sense afecte natural, sense compassió ni misericòrdia. No ens agrada parlar de Déu i de la seva autoritat sobre l’home. El resultat d’aquesta actitud està a la vista de tothom. Si verament es desitja posar fi a la violència contra la dona, sigui física o psíquica, és imprescindible tenir en compte Déu i la seva Llei en el nostre caminar diari.

Octavi Pereña i Cortina