COLOR DE LA PELL

En una societat de majoria blanca les minories ètniques poden ser temptades a “desracialar-se” per tal d’atenuar la diferencia de color. La model i actriu australiana Dominique Maber de mare de Sri Lanka i pare britànic diu que quan era adolescent se la molestava pel color de la seva pell. Va créixer entre Sri Lanka i la petita ciutat australiana de Queensland.  El color de la pell la va marcar en ambdós llocs. Als ulls dels de Sri Lanka, la seva pell era més clara i se la tractava com una princesa. Quan tornava a Austràlia   se sentia deprimida i assetjada. Als 12 anys va començar a usar els perillosos tractaments per emblanquir la pell en un intent de descolorir-la per sentir-se acceptada. Ara que té 20 anys va interrompre el tractament abans que li provoqués danys irreparables. A Sri Lanka els tractaments se’ls considera innocus i tan perillosos com els dentifricis per blanquejar les dents. Ara la model afirma que voldria fer marxa enrere en el temps i dir-li a aquella nena que no sigui tan beneita. Això no pot fer-ho però sempre que té una oportunitat avisa a qualsevol persona que vulgui cometre l’error que ella va cometre, dels perills que comporten els tractaments blanquejadors de la pell.

Anna Choy, actriu i presentadora australiana d’origen xinès se n’adona de la tendència creixent de la cirurgia cosmètica per alterar els trets racials arreu del món. Aquests tractaments cosmètics agressius no estan exempts de risc perquè no són operacions senzilles. En la investigació que fa descobreix que hi ha persones disposades a passar pel quiròfan a pesar dels perills que acompanyen el bisturí. Després d’investigar el concepte que les dones australianes tenen de la bellesa, Anna Choy va viatjar  a Seül, capital mundial de la cirurgia estètica on hi va trobar que una de cada cinc dones passa pel quiròfan. En el districte de Gangnam hi va trobar 500 clíniques on es practica la cirurgia estètica, una àrea coneguda com cinturó de la bellesa, on les persones es transformen de cap a peus.

Quan Anna Choy torna a Austràlia es troba amb tres adolescents d’origen asiàtic que es volen fer cirurgia estètica. Una d’elles, Katti, de 16 anys li va dir que la decisió de fer-se la cara per transformar-la en més occidental no la va prendre ella sinó els seus pares. Aquest descobriment li va fer pensar: Com pot ser que uns pares vulguin que la seva filla canviï de cara per fer-li perdre la seva identitat?  El viatge que Anna Choy  va fer a Seül li va despertar el seu sentit d’identitat i fer-se la pregunta: “què significa l’aparença i el sentiment de sentir-se australiana?” Com a mare està preocupada per la seva filla mulata: “Quin futur li espera?” “Què significa això en una futura Austràlia multicultural?”

Què és el que motiva que les persones de color vulguin aclarir la seva pell? A pesar que els productes que blanquegen el cutis són molt tòxics, atreuen moltes dones de color que volen ser ben vistes pels blancs. El somni de la blancor cutània és una herència de l’època colonial. La psiquiatre Marie-Rose Moro afirma que les més joves que coneixen els efectes secundaris d’aquests productes, diuen: “Em vull semblar als qui governen”. L’afegitó “perquè tu t’ho vals” que acompanya la publicitat de  productes  cosmètics s’ha d’analitzar amb molta cautela i sentit crític. ¿És que el valor d’una persona es troba en el to blanquinós de la pell? La vàlua d’una persona es troba en el fet que és un ésser humà creat a imatge i semblança de Déu i que se l’ha de respectar i protegir sigui quin sigui el color de l’epidermis, condició social, sexe, nacionalitat, idioma i qualsevol altra característica diferenciadora.

Déu no mira l’aparença externa de les persones, es fixa en el seu interior on s’hi troba la seva autèntica humanitat. El color de la pell del proïsme no s’ha de convertir en un boc expiatori dels nostres mals ni dels nostres sentiments d’impotència ni de les nostres frustracions. La vida aquí a la terra és difícil tant pels blancs com per les persones de color. Ambdós grups han de conrear  la seva humanitat fixant-se en el model d’home que és Jesús que amb la seva mort i resurrecció enderroca el mur del racisme, sembrant en el cor la llavor de l’amor que enderroca la muralla de la segregació racial.

Octavi Pereña i Cortina