LLEIS QUE ASFIXIEN

Claudette Colvin, de quinze anys, el 2 de març de 1955 asseguda en un autobús es va negar a aixecar-se i cedir el seient que ocupava a un home blanc. Aquesta actitud va ser considerada una violació de la llei local. L’adolescent va ser emmanillada, treta a la força del vehicle i engarjolada. L’1 de desembre del mateix any Rosa Parks també es va negar a cedir el seient que ocupava en l’autobús i no es va retirar a la part posterior del vehicle destinada als negres. Aquesta desobediència la va portar a la presó. El que s’anomena boicot d’autobusos va ser una protesta política i social que va començar l’any 1955 a Montgomery amb la intenció d’oposar-se a la política de segregació racial en el sistema de transport públic. La lluita es va iniciar l’1 de desembre del 1955 i va durar fins el 20 de desembre del 1956 quan la Cort Suprema de Justícia va declarar inconstitucionals les lleis que exigien la segregació en els autobusos de Montgomery.

El dia e la detenció de Rosa Parks la cap del Consell Polític de la Dona Jo Ann Robinson va imprimir i distribuir un fullet que va distribuir entre la comunitat negra de Montgomery, que deia el següent: “Una altra dona ha estat arrestada i empresonada per no voler aixecar-se del seient que ocupava en l’autobús per cedir el lloc a un blanc. És la segona vegada   des de el cas de Claudette Colvin que una dona de color és arrestada per aquest motiu. Això no ha de tornar a passar. La gent de color també té drets i si deixen de fer servir el sistema d’autobusos, el sistema no podrà resistir. Tres quartes parts dels usuaris d’autobús són negres, tot i així som arrestats o hem de viatjar drets encara que hi hagi seient buits davant nostre. De no fer res per tal d’aturar aquests arrestos, continuaran produint-se. La propera vegada podràs ser tu, o la teva filla, o la teva mare. El judici d’aquesta dona serà dilluns. Per això demanem a cada negre que es negui a viatjar en autobús per anar a treballar, ni a la ciutat, ni a l’escola, ni a cap lloc dilluns. Pots faltar al col·legi un dia si no tens altra manera d’anar-hi que no sigui l’autobús. També et pots quedar fora de la ciutat només per un dia. En cas que treballis agafa un taxi o camina. Si us plau, nens i adults, no agafeu l’autobús dilluns”.

En resposta a l’engarjolament de Rosa Parks, Martin Luther King, pastor baptista, poc conegut en aquell època va prendre la direcció de la protesta contra els autobusos de Montgomery. A la casa de Luther King li van calar foc. Després de l’atac Luther King es va adreçar a unes 300 persones que s’havien reunit davant de l’habitatge cremat per donar-li suport, dient-los: “Si tenim armes, deixem-les a casa, si no en tenim, si us plau no intentin obtenir-ne. No podem resoldre el problema mitjanant la violència per represàlies. Ens hem d’encarar a la violència amb la no violència. Recordeu les paraules de Jesús: “qui viu per l’espasa, morirà per l’espasa”. Hem d’estimar els nostres germans blancs, sense importat el que ens facin. Els hem de fer saber que els estimem. Jesús encara demana a crits les paraules que ressonen al llarg dels segles: “Estimeu els vostres enemics, beneïu els que us maleeixen, feu bé als qui us odien, i pregueu pels qui us ultratgen i persegueixen”. Això és pel que heu de viure. Ens hem d’encarar a l’odi amb amor. Recordeu, si se’m deté, el moviment no s’aturarà perquè Déu és amb el moviment. Aneu-vos-en a les vostres llars amb aquesta fe elogiosa i aquesta seguretat radiant”.

El moviment pels drets civils als Estats Units és instructiu pel que fa les lleis injustes allí on s’apliquen. Les amenaces d’aplicar articles restrictius de la Constitució, d’immobilisme polític de no voler corregir el text legal que s’ha convertit en una llei mordassa  que pretén restringir les llibertats ciutadanes no podrà resistir la pressió popular creixent que vol viure d’una altra manera. L’obstinació de la caspa política de no adonar-se que la Constitució vigent és anacrònica i que li cal fer una reforma total per adaptar-se a la realitat social actual, li ha fet dir a Javier Fernández, president d’Astúries: La Constitució no pot ser una mòmia venerable i inútil com una suposada relíquia incorrupta”. Referint-se a la situació catalana el mateix Fernández diu: “ La poderosa narrativa amb que es desafia l’Estat no es venç únicament amb la legalitat: precisa també fer el que mai hem fet en el passat: en lloc de trencar: reformar”. Si els polític actuals són incapaços de moure fitxa i activar seriosament la reforma constitucional en vindran uns altres que influïts per l’aire fresc que es comença a respirar al carrer s’hi avindran a fer-ho. El patiment estèril ocasionat per l’obcecació desapareixerà i les aigües braves i fangoses que amenacen la convivència social donaran pas a les tranquil·les  que aportaran felicitat.

Octavi Pereña i cortina