CRISTIANISME I SEXE

La revelació de la identitat de 30 milions d’usuaris d’Ashley Madison, la web que facilita aventures extramatrimonials que va ser  hackeada  per pirates informàtics ha creat inquietud entre els usuaris. És de tots conegut que les infidelitats conjugals són innombrables, però, si es pot, es preferible que es mantinguin en secret. Si les escasses ocasions en que es descobreixen les infidelitats  produeixen un enrenou familiar, què passarà si els noms del milions d’usuaris de la web  Ashley Madison es publiquen? Serà un terratrèmol social de magnitud 6,9 en l’escala  Richter.

Com indica el títol d’aquest escrit no és el meu propòsit tractar  les infidelitats en general, sinó de les que fan els cristians. En el tsunami Ashley Madison apareixen noms d’eminents personatges nord americans que influeixen en la formació ètica cristiana de la societat, els tals s’han apressat a entonar un mea culpa. Si durant anys han estat infidels en secret a les seves esposes i en públic defensaven  els valors de la fe i de la família, ara que s’ha descobert el seu pecat, el seu penediment és legítim posar en dubte que sigui sincer. És quelcom semblant amb el que passa amb els polítics que cuiten a demanar disculpes a la societat quan les seves il·legalitats es fan públiques. Si el seu procedir il·legal no s’hagués descobert seguirien amb les  seves martingales.

La hipocresia, el Senyor Jesús la condemna  de manera contundent. El lector potser ho desconeix, però Jesús desemmascara els fariseus, els religiosos hipòcrites del seu temps amb aquestes dures paraules: “Ai de vosaltres escribes i fariseus   hipòcrites! Perquè netegeu el defora de la copa i del plat, però per dins esteu plens de rapacitat  i d’intemperància. Fariseu cec! Neteja primer el dedins de la copa i del plat, a fi que el seu defora sigui net. Ai de vosaltres escribes i fariseus hipòcrites! Perquè sou semblants als sepulcres emblanquinats que de fora semblen bonics, però per dins són plens d’ossos de morts i de tota brutícia.  Així també vosaltres, de fora sembleu justos als homes, però per dintre sou plens d’hipocresia i d’iniquitat” (Mateu 23: 25-28). ¿Se n’adona el lector que a Jesús no solament li desplau la hipocresia religiosa sinó que la condemna sense dissimulacions?  Intentar tapar la porqueria eclesiàstica només porta a posar-la sota la catifa durant un temps. irremeiablement serà descoberta i la sentencia que dictarà el Senyor de l’Església serà de condemna eterna.

L’apòstol Pau referint-se als falsos pastors que s’infiltraven en les esglésies per predicar un altre evangeli que no es corresponia al revelat per l’Esperit Sant, als cristians que hi havia a Corint, els diu: “Perquè aquests tals són falsos apòstols, obrers enganyosos que es disfressen d’apòstols de Crist. I no és estrany, perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum. Per tant, no és gran cosa  si els seus servidors es disfressen de servidors de justícia, la fi dels quals serà segons les seves obres”                          (2 Corintis 11:13-15). L’apòstol Pau com a defensor de la veritat de Déu al denunciar la hipocresia religiosa denuncia el seu origen descobrint que és Satanàs, és el pare de la mentida.

Els hipòcrites religiosos que es cobreixen la faç amb la careta de santedat i pietat adopten l’aspecte de rosegaaltars i, semblant el fum que per molt amagat que estigui tard o d’hora surt a la superfície, la careta de santedat que amaga la perversitat dels qui la porten, si no els la  treu situacions extremes com Ashley Madison que descobreix la farsa, se n’encarregarà el Senyor en el dia final  quan compareixeran davant d’Ell en el judici  i dictarà sentència d’acord amb les seves obres. Les llàgrimes de cocodril no serviran per ablanir la duresa del Jutge i aconseguir la salvació. A partir del decés la porta que dóna accés a la salvació està tancada.

Octavi Pereña i Cortina