CRIST: PRÍNCEP DE PAU

Dale B. Martin, professor d’estudis religiosos de la Universitat de Yale considera que el motiu pel que Jesús podia haver estat crucificat va ser perquè els seus deixebles anaven armats i que Ell va ser el capitost d’una banda terrorista. Aquest erudit assegura que a aquest aspecte no se li ha donat l’atenció que requereix en els relats evangèlics. L’home de Natzaret no és el pacifista que se’ns vol fer creure que era. El professor Martin diu: “De la mateixa manera que tu hauries pogut ser arrestat a Roma  per portar una daga, si els deixebles de Jesús anaven armats hauria estat un motiu suficient  per ser crucificat”. Les autoritats religioses jueves van portar Jesús davant Pilat, el governador romà amb el propòsit que fos condemnat a mort perquè l’odiaven ja que denunciava la seva hipocresia. “I van fer un consell per agafar Jesús amb un engany i matar-lo” (Mateu 26:4). Pilat va interrogar Jesús i no volia condemnar-lo a mort “perquè sabia que era per enveja que els principals sacerdots li havien lliurat” (Marc 15:10). Dirigint-se als principals sacerdots  i a la  multitud Pilat els diu: “ No trobo cap culpa en aquest home” (Lluc 23:4). Pilat va sentenciar a mort a Jesús no perquè va veure en ell un bandit com Barrabàs,  sinó per por als jueus que no el denunciessin a l’emperador per donar suport a un enemic de Roma: “Però els jueus cridaven dient: Si alliberes aquest, no ets amic del Cèsar. Tot aquell que es fa rei s’oposa al Cèsar” (Joan 19:12).

La pregunta que ens hem de  fer és: Per què va ser crucificat Jesús? Si la tesi de Dale B. Martin és correcta llavors Jesús no és el Salvador del poble de Déu perquè va morir per un motiu equivocat ja que ho hauria estat per motius polítics i nacionalistes. Si aquests   haguessin estat els motius hauria actuat amb violència, comportament  que la Bíblia considera pecat. Si Jesús hagués estat un pecador no hauria pogut ser el Messies esperat per la senzilla raó que un pecador no pot redimir els pecadors: “Aquell que no va conèixer pecat, per nosaltres el va fer pecat, a fi que nosaltres siguem fets justícia de Déu en Ell” (2 Corintis 5:21).

Un lector sense prejudicis dels evangelis aviat se n’adonarà del caràcter extremadament pacifista de Jesús. Quan aquest diu a Mateu 10:13: “No he vingut a posar pau sobre la terra. No he vingut a posar la pau, sinó l’espasa”, el context immediat explica el significat de l’espasa que només altre que l’oposició que trobaran els seus deixebles entre els seus propis familiars. En el cas del deixeble que va tallar l’orella del criat de gran sacerdot, Jesús recrimina el seu defensor dient-li que guardi l’espasa i recordant-li que la seva mort era el compliment de les Escriptures (Mateu 26: 51-54)

Isaïes en el capítol 53 del seu llibre descriu els sofriments que Jesús hauria de passar per la salvació del poble de Déu i pel que fa el tema que ens preocupa en aquest escrit diu: “Tots nosaltres ens vam esgarriar com ovelles, cada u es va girar al seu propi camí: però el Senyor va fer recaure sobre Ell la iniquitat de tots nosaltres. Va ser maltractat, i Ell va ser afligit, però no va obrir la seva boca: com una ovella va ser dut a l’escorxador, i com un anyell mut davant els seus esquiladors, no va obrir la seva boca” (vv.6,7).

El Jesús que “com una ovella va ser dut a l’escorxador” és el “Príncep de pau” que regnarà eternament en el regne celestial en el que no si s’hi trobarà ni una molècula de la injustícia que estem avesats a veure en aquest món. La nostra limitació no ens permet veure amb tota la seva amplitud  la perfecció del regne celestial en el que Jesús ens hi prepara estatge. La presència de l’Esperit Sant dóna testimoni als creients en Jesús que la bellesa i glòria del regne de Déu no és una utopia irreal sinó una realitat garantida pel fet que l’”ovella que va ser duta a l’escorxador” va ressuscitar el tercer dia  conforme les Escriptures i que un dia vindrà en la seva glòria a buscar el seus deixebles: els vius i els que estan enterrats, per establir el regne de Déu etern.

Octavi Pereña i Cortina