MONSTRES DOMÈSTICS

En el mercat de la violència de gènere surten dimonis com l’austríac Josef Fritzl que va mantenir segrestada la seva filla Elisabeth durant 24 anys, amb qui va tenir 7 fills. Una altra notícia d’aquest tipus és la de Murphy Ariel, de Cleveland, que mantenir segrestades tres dones durant 10 anys. La gent busca alguna explicació a aquest tipus de comportament. Això no ho és tot. Murphy diu que és “un depredador, un addicte al sexe”.

Aquest dimonis personificats en noms concrets no porten banys ni cues, ni tridents. Són persones totalment normals que no es distingeixen de la resta de ciutadans. Referint-se a Murphy els seus veïns i propers, sorpresos per haver viscut durant anys amb un drac, afirmaven: “Era afable, ens convidava a barbacoes. Un home normal”. Miguel Lorente, expert en violència de gènere, forense i professor de la facultat de Medicina de Granada, afirma: “La normalitat està carregada de violència”.

És un fet que els violadors, els agressors sexuals, els maltractadors, reprodueixen el que han viscut a casa seva en la infància. Miguel Lorente descriu: “El perfil del maltractador sempre és el mateix: un home que va patir maltractaments d’un pare masclista, que pegava la seva mare i que va viure una infància de violència. Un home que reprodueix aquests valors rebuts i que fora de casa mostra una cara amable. Perquè la violència la reserva per a casa, l’espai que considera de la seva propietat, on la seva paraula és llei i els seus desigs, ordres”. Proverbis ens diu: Instrueix el noi concernent el seu camí: i ni quan sigui vell no se n’apartarà” (22:6).

L’estil de vida que s’inocula als infants, llevat excepcions de la regla, és el que seran en l’adolescència i d’adults. El cicle de violència en els seus diversos graus s’inicia en la llar. Si els pares escridassen i la seva relació és una brega constant, si el marit pega l’esposa i l’infant n’és testimoni, si el pare a la més mínima indisciplina estomaca el fill salvatgement, l’infant mancat de la capacitat de raonar considerarà que el model educatiu que rep és l’adequat. Més endavant el reproduirà en la seva esposa i fills. La Bíblia responsabilitza els pares de l’educació dels fills. És una tasca personal, intransferible. L’escola no pot suplantar l’educació paterna. Pot col·laborar, sí, però els pares no poden renunciar al seu deure. De vegades se sent dir com excusa: “Ningú no m’ha ensenyat a ser pare o mare”. És cert que no hi ha cap institució que lliure diplomes que acrediten l’aprenentatge. Però això no pot servir d’excusa per justificar un comportament agressiu. A l’hora d’analitzar el problema de la violència domèstica normalment s’oblida un factor a tenir molt en compte.

El psiquiatre  Pere Planas Casas dóna aquesta visió del problema: “Alguna pregunta que es planteja sovint: és: és el maltractador un malalt psiquiàtric? No necessàriament. Factors condicionants agreugen el maltractament, entre els quals hi ha l’alcohol, totes les drogues que alteren el control, la crisi actual, sociolaboral i cultural, però res d’això no serveix per justificar el maltractament”. Si els maltractadors no són malalts mentals, què són, doncs? Hem d’anar a la Bíblia per trobar-hi la resposta.

En el capítol 1 de la carta als Romans hi trobem aquesta descripció del comportament humà: “Déu els va lliurar a una ment reprovada, a fer coses impròpies: estan plens de tota injustícia, fornicació, malícia, cobejança, maldat, plens d’enveja, homicidi, rivalitat, engany, malvolença, murmuradors, calumniadors, avorridors de Déu, arrogants orgullosos, fanfarrons, inventors de maldats, desobedients als pares, desassenyats, deslleials, sense afecte natural, sense compassió, sense misericòrdia. Aquests que coneixen la justa sentència de Déu que els qui practiquen aquestes coses són dignes de mort, no sols les fan sinó que també estan d’acord amb els qui les practiquen” (vv. 28-32). Per què Déu els lliura “a una ment reprovada a fer coses impròpies”? La mateixa Escriptura dóna la resposta. El fet que Déu lliuri els homes a “una ment  reprovada, a fer coses impròpies” és degut a que tenint la creació que és un llibre obert que declara la glòria de Déu, no li donen gràcies “i van esdevenir vans els seus raonaments  i el seu cor insensat es va enfosquir. Afirmant ser savis es van tornar necis, i van canviar la glòria de Déu incorruptible per una imatge semblant a l’home corruptible, a ocells, a quadrúpedes i rèptils” (vv. 21-23).

La idolatria que és la substitució del Creador per un déu d’humana invenció és l’origen dels danys que afecten a la humanitat i, en concret, d’aquests crims horripilants que es volen desterrar amb constrenyiments legals i policíacs que resulten fracassats. En el cas concret de la violència domèstica no serveix l’educació, no funciona la psicologia, no actua la repressió legal perquè tots aquests aspectes afecten solament a l’epidermis del mal i deixen el cor d’on surten totes les maldats sense tocar. Els emblanquidors de la pell no converteixen el negre en blanc. Només la fe en el Crist mort i ressuscitat pot emblanquir el cor d’on surten els pensaments que es converteixen en violència. 

Octavi Pereña i Cortina

perenya22@yahoo.es