D’ON NEIX LA VIOLÈNCIA?

Un jugador de futbol pot quedar paralític després d’haver rebut una puntada de peu a l’esquena després d’un partit a Calella. Una mestra de Leeds, Gran Bretanya, va ser apunyalada fins la mort per un dels seus alumnes. Un raper va morir en una baralla al carrer a Sant Adrià de Besòs. Aquest només és un tast de la violència diària. Si es segueixen les notícies descobrirem que hi ha una violència d’intensitat molt més alta. Davant d’aquestes manifestacions de violència se’ns planteja una pregunta: Som una societat violenta?

El professor de Psicologia i Criminologia de la Universitat de Barcelona, Santiago Redondo, diu: “No hi ha cap societat sense violència, la humana és l’espècie que més ha evolucionat cap a la pacificació”. Mercè Mitjavila, professora de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, afirma: “ La nostra espècie està dotada d’una capacitat innata per a la resposta agressiva, clau per garantir la supervivència”.

Mercè Mitjania introdueix el terme agressivitat que no és el mateix que ser violent. Per al Dr. Eduard Vieta, cap del servei de psiquiatria i psicologia de l’hospital Clínic de Barcelona, “l’agressivitat és una conducta d’arrels psicològiques que actua com a mecanisme d’autodefensa”. Per a Mercè Mitjavila la violència és una altra cosa: “Això ja és més propi de l’espècie humana. La violència no té justificació, ni funció de defensa o adaptativa. La violència sol anar sempre acompanyada d’una intencionalitat per fer mal o destruir”. Pel psiquiatre Eduard Vieta, la violència és una prolongació de l’agressivitat i per exercir-la – aquí rau una de les principals diferències entre un animal i un humà – solen utilitzar-se armes que van més enllà de les naturals com són “les extremitats, dents i ungles”. Tots aquests especialistes en el comportament humà tenen en comú que l’agressivitat i la violència humana són el resultat de que les arrels psicològiques de l’espècie humana són la conseqüència de que l’homo sapiens és el resultat d’un procés evolutiu que l’ha portat a la cúspide evolutiva sense deixar  de ser un animal com les altres espècies.

L’ésser humà és molt més que el resultat d’un procés evolutiu que segueix actiu i, per tant, amb la possibilitat, com insinua el professor de Psicologia i Criminologia de la Universitat de Barcelona Santiago Redondo : “La humana és l’espècie que més a evolucionat cap a la pacificació”. L’evolució que ens ha portat a aquest alt nivell de pacificació continuarà fent la seva feina perfeccionista fins a portar-nos a l’home perfecte. Una il·lusió que es desfà com un gelat exposat al sol.

L’home no és el resultat del procés evolutiu iniciat fa milions d’anys , sinó una creació independent de la resta de les diverses espècies animals feta a imatge del Creador. Déu li dóna a la criatura un manament d’obligada obediència per seguir mantenint comunió amb Ell: “De l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis, perquè el dia que en mengis, certament moriràs” (Gènesi 2:17). Així va succeir. El resultat de la desobediència va se l’expulsió del jardí i la introducció del germen de la violència  en Adam i la seva descendència fins els nostres dies. Caín va matar Abel. En temps de Noè “el Senyor va veure que la maldat de l’home era molt gran a la terra, i que tot el propòsit del pensament del seu cor era només el mal tot el dia” (Gènesi 6:5). Amb molt d’encert el filòsof afroamericà Alain Loche va escriure: “ Harlem és el preciós fruit del jardí de l’Edèn”. Alecksandr Solzenitzen que va viure en la seva pròpia pell l’infern dels gulags soviètics, escriu: “Els homes s’han oblidat de Déu, això és la causa de tot el que ha passat…Si se’ns preguntés avui la causa de la ruïnosa Revolució que s’ha engolit més de 60 milions del nostre poble, no podria fer res més que repetir : els homes s’han oblidat de Déu, aquesta és la causa de que tot això hagi passat”. Amb la clarividència que el caracteritzava, l’escriptor rus, escriu: “La línia entre el bé i el mal no passa entre nacions i cultures, grups i races, sinó pel centre de cada cor humà”. I Jesús afirma: “del cor provenen els pensaments dolents” (Mateu 15:19) que es converteixen en els diversos fets violents que són el menú de cada dia  i que fan la convivència sigui difícil.

Octavi Pereña i Cortina