QUÈ PASSA AMB…?

Recentment Pakistan ha estat notícia per l’assassinat a pedrades d’una dona d’uns 25 anys a mans del seu pare, germans i el promès imposat, per haver-se casat sense el consentiment patern, segons la morta per amor. El pare va dir. “La vaig matar perquè va insultar la nostra família sense el nostre consentiment i no me’n penedeixo”. Els crims d’honor són freqüents en determinades cultures.

Comentant  aquest fet, Joaquin Luna escriu una columna amb aquest títol: “Què passa amb el Pakistan?” Pregunta que també ens podem fer en les diverses situacions del dia a dia arreu del món.

Què passa amb Índia que  dues adolescents després d’haver estat violades en grup les van penjar?

Què passa a Can Vies amb els avalots que fa dies que duren i que han ocasionat múltiples destrosses en el mobiliari públic, en comerços i oficines bancàries en el barcelonès barri de Sants?

Què passa a Turquia per què la policia hagi reprimit durament les protestes que es van iniciar degut a l’accident a una mina per manca de seguretat?

Què passa quan en alguns països que el canvi de religió impliqui empresonament i inclús la mort?

Què passa en alguns països que el fet de ser cristià pugui ser objecte de persecució i de destrucció dels llocs de culte?

Què passa en alguns campus universitaris nord-americans en els que es produeixin agressions sexuals a les dones?

Què passa amb els polítics que davant els problemes girin el cap per fer veure que no els veuen i si els veuen traspassin la responsabilitat als altres i quan sembla que minvin se n’obrin de nous en diversos fronts?

Què passa amb els forjadors de l’opinió pública que en les tertúlies no saben que dir davant els problemes conflictius que es generen?   

Què passa amb…? Què passa amb…? Què passa amb…?

Per què passen les coses que Joaquin Luna planteja en el seu escrit “Què passa amb el Pakistan?”

La resposta a la pregunta no es troba en la psicologia ni en cap mena de ciència que estudiï el comportament humà. Les ciències humanes poden investigar la manera de ser de l’home però no saben donar resposta per què el comportament humà és com és.

En certa ocasió Jesús va dir als qui havien cregut en Ell: “Si vosaltres persevereu en la meva paraula , sou de veritat deixebles meus i coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures” (Joan 8:31,32). Els jueus orgullosos dels seus orígens li van respondre: “Som descendents d’Abraham, i mai no hem estat esclaus de ningú. Com és que ens dius: sereu lliures?” (v.33). Durant la controvèrsia els jueus li diuen: “El nostre pare és Abraham”. Jesús els diu: “Si fóssiu fills d’Abraham, faríeu les obres d’Abraham…Vosaltres sou del vostre pare el diable, i voleu fer els desigs del vostre pare. Ell és homicida des del principi, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha veritat. Quan parla la mentida, parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (vv. 34-45).

Aquest text de Joan que ben segur poques persones coneixen ens parla de dues paternitats: la del Pare i la del diable. Els jueus presumien que eren descendents d’Abraham. Era cert que eren descendents d’Abraham segons la carn per la línia d’Isaac. També ho són els musulmans per la línia d’Ismael. Però la Bíblia afirma amb claredat: “I si vosaltres sou de Crist, llavors sou llinatge d’Abraham, i hereus d’acord amb la promesa”  (Gàlates 3:29). L’autèntica descendència d’Abraham ho és aquella que té la fe d’Abraham, siguin gentils o jueus. Com és prou clar que són poques les persones que posseeixin la fe d’Abraham, poques són les que tenen Déu per Pare. La majoria té el diable per pare i per això no ens fa gens estrany que la mentida i l’homicidi sigui la característica d’una humanitat que té el diable per pare.

Tenir el diable per pare no vol dir forçosament que les tal persones siguin neuròtiques com ens les presenten les pel·lícules que tracten el tema de la possessió satànica. La normalitat dels qui tenen el diable per pare ens la mostra Jesús quan diu a Pere quan aquest li volia impedir que anés a Jerusalem on seria lliurat als romans per morir per la salvació del pobles de Déu: “Vés-te’n darrere meu, m’ets un entrebanc perquè no penses les coses de Déu, sinó les dels homes” (Mateu 16:23). Jesús titlla Pere de ser Satanàs perquè el que diu és contrari a la voluntat de Déu. Pere era impulsiu, però no excèntric . Va ser una persona normal que en moments puntuals les coses de Déu li eren bogeria is posava al costat del diable.

Octavi Pereña i Cortina