CRIONITZACIÓ O RESURRECCIÓ

“La paga del pecat és la mort” (Romans 6:23), però en l’ésser humà  existeix un sentit de transcendència que li fa difícil acceptar que la mort física sigui el seu destí definitiu. Per tal de vèncer la mort que és el final de trajecte de tots  els humans s’ha inventat la crionització que consisteix a sotmetre a un cadàver a una situació de fred intens amb el propòsit de conservar el cadàver en unes condicions per a ser reanimat en el futur quan els progressos mèdics trobin solució a la malaltia causant del decés.

Anders Sandberg, investigador de l’Institut del Futur de la Humanitat d’Oxford diu que cada mes paga 20 € perquè el crionitzin. Amb aquesta finalitat porta la medalla de la crionització amb instruccions  per congelar el seu cos: “fins la resurrecció transhumana”. El desig de preservar els cadàvers de la corrupció ja ve de l’antigor amb la momificació. La ciència moderna amb la tècnica de la congelació ha millorat la conservació de cadàvers. El desig de preservar cadàvers prové de l’ensenyança errònia que imparteixen les religions en considerar la salvació com quelcom que afecta exclusivament l’ànima, considerant el cos com quelcom que destorba i la necessitat de deslliurar-se d’ell per obtenir l’ànima la llibertat que no té mentre el cos l’embolcalli. D’aquí neix l’ascetisme que sotmet el cos a cruels mortificacions amb el propòsit que l’ànima no estigui subjecta al domini corporal.

La salvació cristiana és integral, és dir, afecta a tota la seva persona: ànima i cos. Una evidència que la salvació cristiana és integral es troba en el fet que Jesús el Fill de Déu quan va venir aquí a la terra per salvar el poble de Déu dels seus pecats no ho va fer en esperit exclusivament, es va encarnar en el ventre de la verge Maria fent-se home de carn i ossos com ho som nosaltres.

La mort i resurrecció de Jesús indica clarament que al Pare li interessa la salvació integral del seu poble, salvació que té dues fases separades en el temps. La primera té lloc en el moment que el pecador creu que Jesús és el seu Salvador. En  aquest precís instant rep la vida eterna que Jesús atorga a tots els qui creuen en Ell. L’ànima és purificada dels seus pecats per la sang de Jesús. A partir d’ara l’ànima té accés directe a la presència de Déu: La lectura de la Bíblia i la pregària induïdes per l’Esperit Sant demostra que l’ànima pot mantenir contacte amb Déu. Amb la mort, l’ànima abandona el cos que era el seu habitacle i accedeix directament a la presència de Déu i gaudeix de la seva glòria. El cos sense l’anima dorm en el sepulcre tot esperant que sigui desvetllat el dia de la resurrecció.

Resurrecció és una paraula tabú que per a molts segueix despertant burles de la mateixa manera que ho van fer el racionalistes atenesos quan van sentir parlar de la resurrecció dels morts per boca de l’apòstol Pau Als partidaris de la momificació (avui encara n’hi ha) i de la crionització, el salmista els planteja una pregunta: “Quin home pot viure sense veure la mort? ¿Alliberarà ell la seva pròpia ànima de la mà del sepulcre?” (Salm 89:48). (En aquest cas ànima és sinònim de cos). Des d’Adam fins avui tots els homes moren. No en tenim cap dubte. La momificació no ha servit per fer reviure els antic faraons egipcis a pesar dels avenços mèdics, ni la crionització ha demostrat poder ressuscitar un cadàver autèntic. Si ho hagué fet hauria estat una notícia que hauria ocupat grans titulars en els mitjans. La resposta és silenci. Els qui com Anders Sandberg paguen a terminis la seva futura crionització per poder tornar a la vida quan la medicina trobi remei a la malaltia causant del seu decés s’emportaran un gran desengany  perquè ressuscitar els morts no és a l’abast de l’home: “Així com està establert que els homes morin una sola vegada, i després d’això el judici” (Hebreus 9:27). És la llei del pecat que afecta tothom. 

La segona etapa de la salvació, la que afecta el cos s’anomena resurrecció. Què ensenya la Bíblia sobre aquest assumpte? La resurrecció estàs basada sobre el fet històric de la resurrecció de Jesús. Si Jesús no va morir ni va ressuscitar com alguns ensenyen, impossible és que hi hagi resurrecció. Jesús realment va morir. Pilat va deixar baixar el seu cos de la creu després d’oir l’informe del centurió que certificava el seu decés. Va ser enterrat i el tercer dia va ressuscitar conforme les Escriptures. D’això existeixen testimonis oculars que ho certifiquen: “I va ser vist per Quefes, i després pels dotze, , després va ser vist per més de cinc cents  germans alhora, la majoria dels quals encara viuen i d’altres ja s’han adormit…” (1 Corintis 15:5-8).

Alguns es pregunten: “Com ressuscitaran els morts? ¿I amb quin cos venen?” (v.35). Per ajudar a entendre aquest misteri l’apòstol Pau empra l’analogia d’una llavor que perquè pugui brollar una planta primer s’ha de destruir. Així ho explica la Bíblia: “Allò que sembres no dóna vida si no mor abans” (v.36). “Així és també la resurrecció dels morts: és sembrat en corrupció, és ressuscitat incorruptible; és sembrat en deshonor, és ressuscitat en glòria,; és sembrat en feblesa, és ressuscitat en poder; és sembrat un cos animal, és ressuscitat un cos espiritual; …” (vv.42.44). “I afirmo això, germans, la carn i la sang no poden heretar el regne de Déu, ni la corrupció hereta la incorruptibilitat” (v.50). “I quan això corruptible sigui vestit d’incorruptibilitat, i quan això mortal sigui vestit d’immortalitat, llavors es complirà la paraula escrita: La mort ha estat engolida en victòria” (v.54). “Però gràcies a Déu perquè Ell dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist!” (v.57).

L’home no pot deslliurar la seva vida del poder del sepulcre. L’Escriptura segueix dient: “Però és totalment cert que Crist ha estat ressuscitat d’entre els morts, i ha esdevingut la primícia dels qui s’han adormit. Perquè, així com per un home (Adam) va venir la mort, també per un home (Crist) ve la resurrecció dels morts. Perquè així com en Adam tots moren, així també en el Crist tots seran vivificats” (vv.20-22). Hem començat aquest escrit amb: “La paga del pecat és la mort”. La resta del verset diu: “Però el regal de Déu és la vida eterna en Jesucrist, Senyor nostre” (Romans 6:23).

Octavi Pereña i Cortina