dimarts, 17 de desembre del 2013


VIRGINITAT PREMATRIMONIAL


“Els experts coincideixen en ressaltar la iniciació en les relacions sexuals i afectives com a quelcom que s’ha d’afrontar poc a poc, de manera progressiva. Hi ha una certa tendència social que impulsa a les nenes a ser molt hipersexualitzades i a accedir amb facilitat a les relacions sexuals”. La Dra. Susana Cañamares , psicòloga infantil, aporta una referència visual: “N’hi ha prou amb veure com algunes menors a la sortida de les  escoles per adonar-se com van pintades i vestides. Familiars, professors, tots hem de reflexionar.”

El filòsof Dominique Fesheld alerta sobre el culte al sexe: “Una societat del desig suposa una frustració permanent i una desvalorització de l’altre, doncs se’l percep com un objecte”. Aquest és el drama actual: mútuament l’home i la dona es veuen l’un a l’altre com a objecte de plaer, no com a persones que se les ha d’estimar i valorar. No es veuen l’un a l’altre com a persones amb sentiment que no s’han de ferir, sinó com objectes d’usar i llençar. Quan se n’ha obtingut la gratificació que s’esperava i la relació ja no és el que era inicialment, l’objecte es llença al contenidor de la brossa perquè ja no serveix amb l’excusa que se l’ha deixat d’estimar. Aquesta manera tan poc ètica d’entendre la sexualitat és una font inesgotable de problemes. Adolescents embarassades acompanyat d’avortaments. Divorcis degut a la infidelitat de l’un o d’ambdós cònjuges. Problemes en el fills degut a la separació dels pares. Dificultats  entre els fills de divorciats  que aporten a la nova relació. Delinqüència en desaparèixer el control dels pares…

La cultura del sexe salvatge ho envaeix tot:  cine, internet, publicitat en ofereixen en safata sexe irracional que desperta els instints més baixos. El profeta Jeremies ens aporta una descripció del que passava en el seu temps i que s’adapta perfectament al nostre: “Cavalls farts, lascius, cadascú renilla per la muller del seu proïsme ¿No t’he de castigar per aquestes coses?, declaració del Senyor. ¿I no es venjarà la meva ànima d’una nació com aquesta?” (5:8,9).

Recentment, en mig d’una panorama tan desolador s’ha deixat sentir una nota dissonant. L’atleta nord-americana Lolo Jones ha manifestat que d’acord a la seva fe cristiana es vol mantenir verge fins el matrimoni perquè considera que la seva virginitat “és un regal que li vol fer al seu marit”. Aquest propòsit li ha fet perdre amics que l’han temptat dient-li: “si tens sexe t’ajudarà a córrer més ràpid”. Afirma: “Aquest viatge ha estat dur, és la cosa més dura que he fet en la meva vida, més dura que entrenar-me per les Olimpíades. Més dur que l’universitat ha estat conservar-me verge abans del matrimoni”

La declaració pública que ha fet Lolo Jones de la seva virginitat ha estat motiu de diversos comentaris sobre aquest tema. Hi vull ficar cullerada per exposar el que considero diu la Bíblia al respecte. En lloc diu que el sexe sigui dolent. El que fa és prohibir les relacions adulterines  i extramatrimonials. Fora d’aquestes limitacions el sexe és bo i no se l’ha de considerar pecaminós. Donar el deure conjugal a més de contribuir a la preservació de l’espècie contribueix a preservar la fidelitat conjugal: “no us priveu l’un de l’altre, si no és de comú acord, per un temps, a fi de dedicar-vos al dejuni i a la pregària, i després estigueu junts novament perquè Satanàs no us tempti per causa de la vostra incontinència” (1 Corintis 7:5). El plaer sexual en el matrimoni manté “el llit sense taca” (Hebreus 13:4).

La Dra. Matty silver diu que el vaginisme, la contracció dels músculs que envolten l’entrada de la vagina que fa que la penetració pugui ser dolorosa o impossible degut al molt dolor que provoca “també és present en dones que degut a raons religioses o culturals han desenvolupat por a la relació sexual”. Si s’ensenya que el sexe, inclús en el   matrimoni és pecat, la instrucció que es donarà als infants crearà una aversió malaltissa ver els sexe que repercutirà desfavorablement en el matrimoni.

Déu, parlant per la boca d’un pare li diu al fill: “Beu les aigües de la teva pròpia cisterna, i dels brolladors d’en mig del teu pou. ¿S’escamparan les teves fonts per fora dels braçals d’aigua, pels carrers? Que siguin només per a tu, i no pas per als estranys. Que la teva font sigui beneïda. I alegra’t amb l’esposa de la teva joventut: cérvola amable i daina graciosa, que els seus pits et satisfacin en tot temps, que el seu amor t’atregui contínuament:  ¿Per quina raó, fill meu, t’has de deixar seduir per la dona aliena, i has d’abraçar els pits d’una estranya? (Proverbis 5:15-20).

Octavi Pereña i Cortina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada