ON ANEM?
“Només
sabem on anem si descobrim d’on venim. Provenim d’un evolució de més d’un milió
d’anys, fins en fa uns cent mil quan la nostra espècie emergeix com a tal a
l’Àfrica”, afirma Lord Andrew Colin Renfrew, arqueòleg que investiga l’origen
dels europeus. Segons Lord Andrew Colin som el producte d’una evolució de més
d’un milió d’anys. Segons aquest científic sabem que venim de l’atzar On ens porta l’atzar? Segons el resultat de
les seves investigacions com som pols el nostre destí és tornar a la terra d’on
procedim. Si només som matèria aquest és el nostre destí. És una conclusió que
no satisfà. Per intuïció ens rebel·lem a considerar-nos exclusivament matèria com si fóssim micos. L’ésser humà vol saber quin és el sentit
últim de la seva existència.
“Hi ha
molt sobre el planeta Terra que resta frustrantment desconegut. Com es va
formar un núvol de pols? Com s’ho va fer per produir vida?” es pregunta Stuart
Clark
Referint-se
a que l’univers respon a un pla exigent, Albert Einstein va dir: “Déu no juga
als daus”. L’univers i tot el que conté incloent-hi els éssers humans és el
resultat de la voluntat divina que “en el principi ca crear els cels i la
terra”. Si s’arriba a la conclusió que
l’univers existeix perquè hi ha un Déu, el Pare de nostre Senyor Jesucrist, que
ha creat el cel i la terra, llavors sabem amb certesa d’on venim i on anem,
perquè s’ha encès la llum que ha fet desaparèixer l’ofuscament de la negativa
de no voler creure.
Una
història es refereix a un grup de científics que van decidir que els humans
podien viure perfectament sense Déu. Un d’ells es va dirigir a Déu i li va dir.
“Hem decidit que no et necessitem. Tenim la suficient saviesa com per clonar
persones i fer moltes coses miraculoses”. Déu que se l’escolta amb atenció, li
diu: “Molt bé, farem un concurs per fer gent. Ho farem de la mateixa manera com
ho vaig fer al principi amb Adam”. Els científics hi van estar d’acord. Un
d’ells es va ajupir i va agafar un grapat de terra. Déu se’l mira i li diu:
“No! T’has de fer la pròpia terra!” És una història que diu una gran veritat.
Si no hi ha un Creador, com s’ha fet l’univers? ¿D’on venim els humans?
En el
moment que una persona obre el llibre de la creació i llegeix en les seves
pàgines ha d’emmudir davant les meravelles que descriuen. Molts coneixem Job
per la seva paciència, però poc saben de la seva tossuderia. Déu es dirigeix a
ell i li diu: “Qui és aquest que enfosqueix el consell amb paraules sense
coneixement? Cenyeix-te au va els teus lloms com un home, i jo et preguntaré, i
tu m’explicaràs. On eres tu quan vaig
fundar la terra? ¿Fes-m’ho saber si tens
la intel·ligència? Qui va fixar les seves mesures, si ho saps, o qui va
estendre damunt d’ella la corda? ¿Sobre què es van esfondrar les seves basses,
o qui va posar la pedra angular?…”(Job 38:41). En acabar de passar els fulls
del llibre de la creació Job es dirigeix a Déu i li diu: ”Reconec que tu ho
pots tot, i que cap propòsit teu no pot ser impedit. Qui és aquest que amaga el
consell sense coneixement? Per això he parlat del que no entenc: coses que són
inescrutables a mi, i que no conec. Escolta, et prego, jo parlaré, et
preguntaré, i tu m’instruiràs. Amb l’oïda de l’orella havia escoltat de tu,
però ara els meus ulls et veuen. Per tant, m’avorreixo, i em penedeixo sobre la
pols i les cendres” (Job 42: 2-6).
Llegit el
llibre de la creació i après les seves ensenyances, unim-nos amb el salmista
lloant Déu creador dels cels i de la terra: “Cantem al senyor amb acció de
gràcies, cantem lloances al nostre Déu amb la cítara. Ell és qui cobreix el cel
amb núvols, i el qui proveeix pluja per la terra, el qui fa créixer l’herba
sobre les muntanyes, el qui dóna el seu aliment al bestiar, i als corbs petits
quan grallen. No es complau en la força del cavall, no li plauen les cames de
l’home. El Senyor afavoreix els qui el temen, els qui esperen en la seva
misericòrdia” (Salm 147:7-11).
Octavi
Pereña i Cortina
perenya22
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada