VETLLAR PER LA LLIBERTAT

Endormiscats, ¿ens llancem a mans del totalitarisme? La democràcia tal com avui l’entenem no ha nascut per generació espontània. Donada la condició humana és una flor de la que se n’ha de tenir molta cura perquè és molt delicada. Tal com és avui és el resultat d’una guerra d’independència. Els emigrants anglesos que van abandonar el seu país fugint de l’opressió política i per la manca de llibertat religiosa van desembarcar a Amèrica del nord. Van constituir les 13 colònies a la costa est, que serien el fonament del que seria Estats Units. La fundació i consolidació de la nova nació no va ser gens fàcil. Anglaterra, la metròpoli, imposava asfixia fiscal a les colònies fins que cansades de l’espoli a que estaven sotmeses  i en defensa de les seves llibertats es van revoltar contra Anglaterra. Guanyada la guerra s’havia de bastir una nova nació basada en la llibertat dels seus ciutadans. Calia, doncs, redactar una Constitució que garantís els drets de tots els ciutadans. Els redactors de la Constitució que seria la base del desenvolupament legislatiu eren fervents cristians, per això, aquest Document té un sabor especial. En convertir-se els ciutadans de la nova nació en cristians nominals la Constitució perd autoritat. Avui, considerar-se cristià és una etiqueta de prestigi que no serveix per conservar el vigor moral que va caracteritzar la nació en els seus orígens. Actualment, el president Obama jura fidelitat al càrrec posant la mà sobre una Bíblia, crec que és la mateixa que va fer servir George Washington  quan va jurar el càrrec, alhora aprova lleis  que van en contra dels principis morals i ètics que ensenyen les Sagrades Escriptures. Així marxa el país: en franca bancarrota.

Anem al nostre país. Tenim una Constitució que ha servit per fer pacíficament la transició de la Dictadura a la Democràcia. Han passat 35 anys i el Document en alguns aspectes s’ha de reformar per adaptar-lo a les necessitats actuals. Però es té por de tocar-lo. Més aviat que tard se l’haurà de reformar si no es vol que esclati a les mans. Les lamentacions seran inútils. La relativa bonesa de la Constitució de 1978 no serveix per garantir que es respectin els drets democràtics dels espanyols. Hi ha alguns punts en la Constitució vigent que vull destacar perquè la seva violació afebleix la Democràcia i ens acosta al Totalitarisme, sistema polític en que l’Estat manté la total autoritat sobre el país i busca controlar tots els aspectes de la vida pública i privada del ciutadans sempre que calgui pels seus interessos. Si no vigilem podem caure fàcilment a una forma de totalitarisme si la responsabilitat política ciutadana s’adorm en una migdiada indefinida..

L’article 20 de la Constitució es refereix a la llibertat d’expressió: “Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest Títol…” (20.4). Degut a la publicació d’unes fotos en les que apareix el president de la Xunta de Galícia Alberto Nuñez Feijóo amb el narcotraficant Marcial Dorado, el president de la Comunidad de Madrid Ignacio González va reclamar posar “límits en els mitjans de comunicació”. La Asociación de la Prensa de Madrid  va rebutjar el suggeriment assegurant que la llibertat d’expressió i el dret a la informació ja tenen uns límits “prou clars”. És cert que Ignacio González va rectificar, però si no es vigila et fan gol.

L’article 67:2 diu: “Els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu”. Això significa que es prohibeix qualsevol pressió sobre el vot d’un diputat o senador. La disciplina de partit que s’aplica és clarament inconstitucional perquè “els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu”. El president del Congrés Jesús Posada va denunciar públicament el que considera “coaccions” de la PAH als congressistes. Alhora està d’acord que no es sancioni la pràctica de la disciplina de partit que manté els congressistes lligats per mandat imperatiu. Quina incoherència!

Penso que hi ha un contrasentit en l’article 92 que tracta el referèndum. El punt 1 “les decisions polítiques de transcendència especial podran ser sotmeses al referèndum consultiu de tots els ciutadans”. El punt 2 posa aquest dret a la discreció del rei, del president del Govern i del Congrés de Diputats. Es dir, que es pot impedir “l’exercici dels drets que no poden ser restringits per cap tipus de censura prèvia” (20:2). Això vol dir que els catalans no podem expressar lliurement en referèndum el que volem ser, no perquè ho prohibeixi la Constitució sinó perquè no hi ha voluntat política de poder-ho expressar.

El que he comentat només és un tast de senyals que indiquen que de la Democràcia ens anem al Totalitarisme. No ens podem adormir.