BELLESA ARTIFICIAL

Nikki Grahame, que va saltar a la fama per la seva participació a Gran Hermano britànic, és anorèxica des dels 8 anys. A aquesta edat ja va ser internada en un centre quan se li van detectar els primers símptomes de la malaltia. Des de llavors ha conviscut amb la xacra amb més o menys control.

Recentment ha tornat a recaure i controla les calories de manera que no sobrepassen les 400 diàries. A la insuficiència de nodriments li acompanya la pràctica obsessiva d’exercici. Diu: “Vaig començar a fer gimnàstica a un grau ridícul, però sense augmentar els aliments. No puc anar-me a dormir si noto que no he fet prou exercici” A pesar que als 18 anys es va recuperar, l’ascetisme rigorós li ha impedit tenir fills perquè mai no ha tingut la regla. Aquest trastorn fisiològic també el pateixen els esportistes d’élite que s’han sotmès a estrictes règims alimentaris per tal de poder triomfar en les competicions. Seria bo que les autoritat sanitàries intervinguessin per eliminar de les competicions les especialitats que en nom d’una dubtosa glòria nacional posen en perill la salut  física i psíquica de les atletes.

Nikki ha escrit un llibre per explicar la seva guarició que ha durat poc: “però ara em controla del tot”. Segueix dient: “He de saber amb dos dies d’antelació on i quan menjaré, perquè em pugui preparar mentalment. Ho controla tot. Estic turmentada”.

Un sastre  que treballava per Lady Gaga va dir que la cantant admetia que no havia menjat durant setmanes per poder-se posar dintre de determinats vestits.

Nikki Grahame exposa els seus sentiments: “Increïble aversió. Tenia pensaments de fer-me mal quan recentment un amic em va deixar. Això justifica com em sento”. David Cienny, ex manager de Lady Gaga, referint-se a les hospitalitzacions  de la cantant afirma: “Quan dic que estava malalta vull dir física i mentalment”.

Hi  ha persones que són esprimatxades per  constitució. Mengen de tot però no s’engreixen. Aquesta primor no és patològica i no ens interessa en aquest comentari. El que ens importa és la manera de pensar que porta a l’anorexia patològica. És cert que la passarel·la amb les models que s’exhibeixen amb pell i ossos poden influir en algunes noies a voler ser semblants a elles perquè creuen que el model de bellesa femenina que mostren per força ha de tenir aquestes característiques fictícies.

Els mitjans de comunicació bombardegen contínuament presentant models de bellesa femenina artificials. A un cert nombre de noies les pot preocupar que la seva figura no coincideixi amb el model que li posen davant els seus ulls. Es presenta el problema allí on no n’hi ha. No hi ha dues gotes d’aigua iguals. Els flocs de neu no es poden clonar. En la diversitat s’hi troba la bellesa. Déu ens ha fet diferents perquè la uniformitat no és bona per les persones. No hem de protestar i viure angoixats perquè ens hagi fet així o aixà. Acceptem-nos tal com ens ha fet perquè en la diversitat hi la l’harmonia i el creixement personal enriquidor. No ens fixem en els models de bellesa artificials que no són per a nosaltres. Donem-li gràcies a Déu que ens hagi fet tal com som i deixem de preocupar-nos pels models de bellesa artificials. La salut psíquica ho agrairà i la física també. Si es gaudeix d’una bona salut mental perquè l’espiritual és sana no es caurà en la trampa de l’anorexia ni en extremismes alimentaris i físics que perjudiquen.

Octavi Pereña i Cortina