VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Heus aquí unes respostes que Silvia Semenzin,
doctora en sociologia. Diu que des del 2018 es dedica a investigar a grups que
es dediquen a escampar fotos d’esposes i altres grups que ensenyen com drogar a
les dones: “M’hi vaig infiltrar( en un d’aquests grups per entendre’ls, i el
que vaig descobrir va ser inquietant: Per a molts homes cosificar les dones és
com consumir porno, no es consideren violents, creuen que és un joc entre amics
que se senten molt mascles”…Cal fer “un canvi cultural. Ensenyar des de petits
què és el consentiment, què és la llibertat sexual, què significa el feminisme.
I regular la tecnologia cosa que va més ràpid que la llei”…”No hi ha manera
d’esborrar completament les imatges
després que es difonguin. El mal és continu, massiu i col·lectiu. És una
violència que no s’atura”. ¿S’ha radicalitzat la misogínia? li pregunta la
periodista Ima Sanchís. La Silvia respon: “Segons les dades que tenim s’ha
radicalitzat molt. Si abans es normalitzava com un joc entre homes, avui es
reivindica com una forma de control sobre les dones. Finalment és un exercici
de poder, de tornar a posar les dones al seu lloc”.
Per combatre aquesta epidèmia no n’hi ha prou
amb ensenyar els nens a respectar les dones, ni amb endurir les mesures
judicials i policials. És un problema profundament arrelat en el cor humà que
s’anomena PECAT que es materialitza en diverses formes. L’aversió a la dona
n’és una.
Una de les causes de l’expansió de la
violència masclista és la pornografia. Heus aquí algunes opinions al respecte:
“La pornografia perjudica per un igual els qui l’utilitzen i a les víctimes.
Alimenta desitjos luxuriosos de maneres que no es poden satisfer” (Albert
Leel).
“No veia a les persones com a persones, per a
mi només eren objectes sexuals”(Ozhosa Ovienriola). “La pornografia, tan la violenta com la que no ho és, és la causa
més greu de la presència de la violació en la societat moderna. Malgrat que hi
ha moltes teories sobre les causes del crim de la violació, recerques
empíriques i socials, l’evidència és contundent en afirmar que la pornografia és
el principal factor que la causa” (Hanga Handreas Tzortis).
“Cavalls atipats, cadascú renilla per la
muller del seu proïsme: ¿No he de castigar aquestes coses? Declaració del
Senyor. ¿I no es venjarà la meva ànima d’una nació com aquesta? (Jeremies 5: 8,
9).
Havent
vist les conseqüències dels desitjos sexuals descontrolats, anirem ara a
la causa que els provoca. Déu va crear Adam, però per a ell “no es va trobar un
ajut adient” (Gènesi 2: 20). Déu va extreure d’Adam una costella i d’ella en va
fer Eva perquè l’espècie humana es pogués multiplicar. Gràcies a l’aparició en
l’escenari del jardí d’un personatge no invitat: Satanàs “pare de la mentida i
homicida des del principi” (Joan 8: 44). Aquest va entabanar Eva que mengés el
fruit de l’arbre prohibit i, amb carantoines va aconseguir que Adam també ho
fes. El pecat va fer acte de presència i el sexe que era necessari per la
multiplicació de l’espècia humana va convertir els humans en “Cavalls atipats,
cadascú renilla per la muller del seu proïsme”. Passen els segles i el poble de
Déu deixa de ser exclusiu per donar pas als gentils. El tema del sexe, a causa
de la seva importància, no se’l pot excloure del temari de l’església.
Analitzarem el que diu. El tema del matrimoni és molt profund. Malgrat el tracten
les Sagrades Escriptures ens troben en les beceroles pel que fa a la seva
comprensió. Amb el poc que entenem en tenim més que suficient per corregir el
nostre comportament, si cal.
El text de referència comença així:
“Sotmeteu-vos els uns als altres en el temor de Déu” (Efesis 5: 21). Una
qüestió de primeríssima importància en el matrimoni si es desitja arribar a un final feliç, i que no es pot
marginar, és que Crist és la pedra de l’angle de l’edifici conjugal. El text
esmentat es refereix als dos: espòs i esposa. Ambdós s’han de sotmetre’s al temor de Déu.
L’apòstol Pau dirigint-se a les esposes
escriu: “esposes sotmeteu-vos als propis marits com al Senyor. Perquè el marit
és el cap de la muller, com també Crist és el cap de l’església, i Ell és el
Salvador del cos. Així que, com l’església està sotmesa a Crist, així també les
esposes als seus marits en tot” (vv. 22-24). Si el lector és dona, sigues
pacient. El “The End” de la narració encara no ha sortit. Segueix la lectura
amb tranquil·litat: “Marits estimeu les vostres pròpies mullers, així com
també Crist va estimar l’església, i es
va lliurar Ell mateix per ella, a fi de santificar-la, purificant-la amb el
bany de l’aigua per la paraula, per presentar-se a si mateix l’església
gloriosa, que no té taca ni arruga ni res semblant, sinó perquè sigui santa i
irreprensible. Així els marits han d’estimar les pròpies mullers com els propis
cossos. Qui estima la seva muller s’estima a si mateix, perquè mai ningú ha
odiat la seva pròpia carn, sinó que l’alimenta i la protegeix, com també el
Senyor a l’església, perquè som membres del seu cos, de la seva carn i dels
seus ossos. Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare, i s’unirà ala
seva dona, i tots dos seran una sola carn” (vv. 25-31).
¿Pot algú a arribar a entendre amb tota la
seva profunditat la comparació que l’apòstol
fa del marit com a cap de l’esposa i Crist com Cap de l’església? Em
temo que no. Creure-ho per l’Esperit, sí. La relació conjugal millorarà si
ambdós esposos ho creuen. Quanta raó té l’apòstol quan acaba el tema del
matrimoni amb aquestes paraules: “Aquest
misteri és gran, i jo ho dic referent
a Crist i l’església. Però, que cadascú de vosaltres també estimi la
seva muller com a ell mateix, i la muller que respecti el seu marit” (vv. 32,
33).
El marit que estima la seva esposa amb un amor
semblant al que Crist té per l’església mai publicarà fotos íntimes de la seva
esposa cosificant-la com objecte sexual.
Octavi
Pereña Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada