OBEDIÈNCIA CEGA

El govern anterior de les Filles de l’Amor Misericordiós promovia “la confiança en Déu i l’abandonament a la seva voluntat”. Les denuncies dels seus familiars, així i tot, afirmen que el suposat abandonament encobreix  “ tècniques de domini i control mental” (Domingo Marchena).

Sense sant Ignasi de Loiola “La  teoria puntual i la pràctica comuna de l’obediència cega com a sacrifici de l’intel·lecte  no serien el que són. Sovint es parla del sacrifici de l’intel·lecte per descriure l’exigència que l’Església fa als fidels quan els exigeix que acceptin com objecte de creença miracles, dogmes i sagraments que semblen contradir la racionalitat. La carta que el 20 de març de 1553 Ignasi de Loiola va enviar als jesuïtes portuguesos expressa que “tot el que el superior ordena és una ordre de Déu nostre Senyor i la seva santíssima voluntat”. Tot seguit, per acabar de pintar la classe de lliurament que s’espera vers els que manen, afegeix: “A cegues, sense cap inquisició, procedir, amb l’ímpetu i la rapidesa de la voluntat desitjosa d’obeir, a l’execució del que s’ha manat”. Les constitucions de la Companyia de Jesús, publicades cinc anys després, precisaven molt gràficament que qui viu en l’obediència s`ha de deixa guiar i conduir per la providència divina a través del superior  “com si fos un cadàver que pot ser portat a qualsevol lloc i tractat de qualsevol manera”. Però la idea de l’obediència cega entesa com sacrifici de la intel·ligència forma part de les arres cristianes  d’Europa i perviu secularitzada com una herència de la Contrareforma, per totes bandes i en moltes formes. (extracte de l’escrit de Josep Maria Ruiz Simon: “El sacrifici de l’intel·lecte” (La Vanguardia 29/07/2025). L’escrit de Ruiz Simon fa posar els cabells de punta en veure que la Religió que s’hauria de fer servir per alliberar els homes dels dimonis que els posseeixen s’utilitza de manera sectària en els nostres dies com en el cas com de les Filles de l’Amor Misericordiós.

Un estudi efectuat per la Universitat Rovira Virgili, clou: “Aquests substitutius de la religió, de la fe i també de la medicina convencional han arribat per ocupar una part del buit que multitud de persones tenen, incapaces de trobar resposta a les seves inquietuds. L’esmentat estudi destaca el que anomena “el mercat de la insatisfacció”. La presència de les noves religions es deu a que el cristianisme tradicional, que és majoritari, és incapaç d’oferir a les persones que compren en el “mercat de la insatisfacció”, el missatge que els ompliria l’esperit a que els ha portat l’ateisme i el materialisme, predominants. Mentre les persones segueixin nodrint-se amb succedanis del vertader aliment espiritual, la insatisfacció que les porta a posar-se a les mans de desaprensius, siguin religiosos o laics, malgrat que siguin uns imbècils, que les sedueixen amb promeses que no poden complir. Quan desperten descobreixen que es troben atrapats a les urpes de carismàtics malvats de les quals no es poden alliberar si no és per la intervenció d’un poder superior al seu. “Per tant, si el Fill (Jesús) us allibera sereu veritablement lliures” (Joan 8: 36).

Jesús ens alerta del sectarisme que tractem en aquest escrit, quan diu: “I s’aixecaran molts falsos profetes, i en faran desviar molts” (Mateu 24: 11). Aquest anunci no va costar massa temps a començar a complir-se. En ple apogeu de l’església apostòlica els falsos profetes ja van començar a  moure’s. L’apòstol Pau ens alerta quan acomiadant-se del ancians de l’església d’Efes, els diu: “Perquè no he defugit d’anunciar-vos tot el propòsit de Déu. Per tant, tingueu compte de vosaltres mateixos i de tot el ramat, en el qual l’Esperit Sant us ha posat com a supervisors de l’Església de Déu que Ell va adquirir amb la seva pròpia sang. Perquè jo sé que després de la meva partença s’introduiran entre vosaltres llops rapaços que no planyeran el ramat. I d’entre vosaltres mateixos s’aixecaran homes que parlaran coses perverses, per arrossegar els deixebles darrere d’ells. Per això vetlleu i que durant tres anys, nit i dia no he parat d’exhortar-vos amb llàgrimes a cadascú de vosaltres. I ara germans us encomano a Déu i a la paraula de la seva gràcia. A Ell que és poderós per sobreedificar i per donar-vos herència amb els santificats” (Fets 20: 27- 32). “Però l’Esperit diu clarament que en els darrers temps alguns apostataran de la fe, fent cas d’esperits enganyadors i de doctrines de dimonis” (1 Timoteu 4: 1). Si això passava en l’època apostòlica, com no hem de vigilar encara més en els nostres dies? “Tota l’Escriptura és inspirada per Déu, i és útil per  ensenyar, per redargüir, per corregir, per instruir en la justícia, a fi que l’home de Déu sigui complet, preparat per a tota bona obra” (2 Timoteu 3: 16, 17).

L’antídot contra la infiltració dels sectarisme satànic en les esglésies ens el dóna l’apòstol Pau quan, aconsellant el seu deixeble Timoteu, ens diu: “T’encarrego, doncs, davant de Déu i del Senyor Jesucrist…Predica la Paraula, estigues a punt a temps i a destemps, insisteix quan és a temps i quan no ho és, exhorta com un que té molta paciència i ensenyament. Perquè vindrà un temps que no suportaran la sana doctrina, sinó que segons els propis desitjos, ells mateixos s’apilaran un munt de mestres, perquè tindran una coïssor a l’orella i apartaran l’orella de la veritat, i es giraran cap a les faules” (2 Timoteu 4: 1-4).

Contra l’engany satànic: “Sotmeteu-vos doncs, a Déu, resistiu el diable, i fugirà de vosaltres” (Jaume 4: 7)

Octavi Pereña Cortina