HOME TRENCAT

“Donem gràcies a les esquerdes perquè hi entri la llum”, ha dit Leonard Cohen, cantant i  poeta, referint-se a la seva estança en el monestir Mount Bodly Zen Center, on es va sotmetre a una duríssima disciplina que li va ajudar a sortir de l’esclavitud dels excessos d’alcohol i sexe. Núria Escur diu que ha recordat la frase de Cohen: “Perquè ara que no sabem d’on treure forces, cadascú en la seva cabana, amb el seu ofici a les espatlles i l’insomni de  com buscar sortida als nostres, consol als grans i un mínim futur als fills, ara podríem recórrer a això”. La periodista es refereix a la teràpia Zen.

Núria Escur fa esment  d’un “altre salvavides al qual agafar-se és el kintsugi, la centenària tècnica japonesa que t’ensenya que quan alguna cosa es trenca no has de llançar mai els trossos a les escombraries sinó reunir-los i crear una cosa més forta i duradora”, la periodista arriba a aquesta conclusió: “Cadascú es guareix com pot”.  Com a traca final al seu escrit Trencat per fora, sencer per dins, Núria Escur fa aquesta reflexió: “Recordin que quan tot s’esquerda al seu voltant els passos són els següents: caus, et trenques, t’inclines i reculls els teus propis trossos, mires les peces restants, respires fondo, agafes resina, les enganxes com pots i hi enllaces l’amor dels teus”. ¿Satisfà la solució que proposa la periodista? Jo crec que no. Una cosa que s’hagi trencat mai recupera el seu valor original per molt ben feta que s’hagi fet la restauració. El jou dels preceptes que imposen les filosofies orientals no afecta als cristians perquè “Aquestes coses tenen certament una aparença de saviesa en un culte auto elaborat i humiliació i duresa envers el cos, sense cap valor, per satisfer la carn” (l’ego). Colossencs 2. 23).

Les tècniques de meditació orientals tan de moda en els nostres dies serveixen per intentar reparar els estralls que el pecat ha ocasionat en l’ésser humà. La reparació que poden produir les tècniques de meditació orientals i les dràstiques disciplines corporals a les que se sotmeten  els qui les practiquen, poden, com en el cas de Leonard Cohen reparar superficialment la trencadissa manifestada en els excessos d’alcohol i sexe. Això no li retornarà a Cohen lo que era abans que es produís la trencadissa.  Segles abans quan encara es trobava en el llom d’Adam va pecar   desobeint el manament del seu Creador que no mengés el fruit de l’arbre prohibit. Perquè un hom pugui recuperar el seu valor original cal que sigui recreat. No que se l’apedaci, sinó que se’l transformi en una nova criatura. Aquesta transformació no la pot produir l’home. Únicament pot realitzar-la Déu i, ho va fer simbòlicament sacrificant uns animals, probablement uns anyells que representen a Jesús que és “l’Anyell de Déu que esborra els pecats dl món”. Amb les pells des animals sacrificats va tapar la nuesa en que es trobaven Adam i Eva. La sang dels animals sacrificat simbolitza la sang que Jesús va vessar en la creu que té poder d’esborrar tots els pecats (1 Joan 1: 7). Per emblanquir l’ànima no hi ha cap altre lleixiu que ho pugui fer.

Mitjançant una imatge artesanal Déu pretén que puguem entendre amb tota claredat el seu propòsit de restaurar l’home  a l’estat en que es trobava quan va ser creat. Ho fa mitjançant la imatge d’un terrissaire, l’artesà que treballa  el fang en el torn i el modela creant estris de diversa utilitat. Déu s’adreça al profeta Jeremies dient-li: “Aixeca’t, i baixa a la casa del terrisser, i allà et faré escoltar les meves paraules” (18:2). El profeta obeeix  l’ordre de Déu i se’n va cap el taller del terrissaire i explica el hi veu: “Heu aquí, feia un treball al torn. I l’atuell de fang que ell estava fent es va fer malbé a la mà del terrisser, i en va tornar a fer un altre, com va semblar millor als ulls del terrisser de fer-ho” (vv. 3,4). Ara Déu li explica al profeta el que vol ensenyar-li amb aquesta imatge artesanal: “¿No puc fer amb vosaltres, casa d’Israel com aquest terrisser?  Declaració del Senyor. Heus aquí com el fang a la mà el terrisser, així sou vosaltres en la meva mà, casa d’Israel” (v.6).

La imatge del terrisser modelant el fang en el torn ens transporta a la creació de l’home. El text ho descriu així: ”I el Senyor Déu va formar l’home de la pols del terreny, i va insuflar en els seus narius  l’alè de la vida i l’home va esdevenir una ànima vivent” (. 7).

Aquest relat dóna la impressió que el Creador vol transmetre que Ell com Terrisser, del pols de la terra va modelar la imatge de l’home i que insuflant a les narius l’alè de vida, la imatge inerta es va posar en moviment. “l’home creat a imatge i semblança de Déu” (1: 26) va aparèixer a la terra. El Creador li diu a Adam: si vols seguir sent tal com t’he creat t’imposo una condició: “De l’arbre del coneixement del bé i del mal no en mengis, perquè el dia que en mengis, certament moriràs” (2: 17). Adam va desobeir i l’atuell  creat a imatge i semblança de Déu es va trencar. “¿No puc fer amb vosaltres casa d’Israel  com aquest terrisser? És clar que pot. Ho fa de manera que la seva justícia quedi intacta. De la mateixa manera que la trencadissa del valuós atuell  va ser a conseqüència d’una desobediència amb plena consciència del que es feia, la restauració es podrà produir si és el resultat d’una altra decisió voluntària: reconèixer la condició de pecador i acceptar que Jesús és l’Anyell de Déu que esborra el pecat del  món, que neteja amb la seva sang el pecat. Aquest acte de fe permet que Déu restauri l’home a una condició molt més excel·lent que la que tenia abans de pecar. En aquells dies conservar la imatge de Déu amb que havia estat creat depenia de l’obediència al manament de no menjar el fruit de l’arbre prohibit. Ara, en Jesús, la imatge de Déu recuperada es va formant fins arribar a la seva plenitud el dia de la resurrecció. Conservar-la ja no depèn de la voluntat humana, que és molt inestable,  sinó de la de Déu que ha decidit que sigui així. Res ni ningú podrà separar el creient de l’amor de Déu que és en Crist Jesús.

Octavi Pereña i Cortina