SEXE EN EL MATRIMONI

El matrimoni no és institució humana sinó divina. Déu va crear l’home mascle i femella. (Gènesi 1: 27). “Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare, i s’unirà a la seva dona, i seran una sola carn” (2: 24). En aquella etapa prèvia a l’entrada del pecat “tots dos /Adam i Eva) anaven nus, l’home i la dona, i no se n’avergonyien” (2: 25). Desconeixien que era el pudor, l’aversió a allò que podia ferir la decència. La cosa va canviar radicalment en el moment que Adam va infringir la prohibició de menjar el fruit de l’arbre del coneixement del bé i el mal (2:17). Tan aviat com adam va menjar el fruit de l’arbre prohibit “es van obrir els ulls de tots dos, i es van adonar que anaven nus i van cosir fulles de figuera i es van fer uns faldars” (3: 7). A partir d’aquest esdeveniment és quan van començar a produir-se problemes amb el sexe. Un do que servia per la multiplicació de l’espècie es va convertir en lascívia desig desordenat del sexe. “Dona insensata és eixelebrada, insula i no sap res. S’asseu a la porta de casa seva, en un setial a la part alta de la ciutat, per convidar els vianants, els que van de dret pel seu camí: Si algú és ximple, que s’apropi aquí. Al sense seny li diu: Les aigües robades són més dolces, i el pa d’amagat és més gustós. Però ell no sap que els morts són allà: els hostes  d’ella acaben a la profunditat del sepulcre” (proverbis 9: 13-18). Per tal de fer ressaltar la perversitat de la lascívia, Déu legisla. “No cometràs adulteri” (Èxode 20: 14). Per no caure en la temptació de creure  l’adulteri i i la  fornicació nomes es comenten en relacions sexuals extra conjugals, Jesús ensenya: Heu escoltat el que va ser dit als antics: No cometràs adulteri. Però jo us dic: Tot el que mira una dona per cobejar-la, ja ha comés adulteri amb ella en el seu cor” (Mateu 5: 27, 28). La sexualitat és una arma molt poderosa per a fer mal. Només cal fer una ullada als titulars dels diaris per adonar-nos dels greus danys que  provoca el sexe salvatge.

Havent tractat de manera general la sexualitat, endinsem-nos en el propòsit d’aquest escrit: Sexe en el matrimoni. L’apòstol Pau escrivint als cristians de Corint, els diu: “Referent a les coses que em vau escriure: És bo per a l’home no tocar dona” (1 Corintis 7: 1). Aquesta carta s’ha perdut. Potser tractava les creences d’alguns que creient que el celibat és un estat superior al matrimoni. Aquesta opinió contradiu el propòsit de déu al instituir el matrimoni. L’apòstol rebutja amb fermesa aquesta opinió quan escriu: “Però a causa de les fornicacions que cadascú tingui la seva pròpia muller, i cadascuna tingui el propi marit” (v. 2). El celibat o l’abstinència sexual imposada no és bo en cap situació. L’autor d’Hebreus escriu: “Que el matrimoni sigui honorat en  tot, i el llit sense taca, Déu jutjarà els fornicaris i els adúlters” (13. 4). Els detractors de les relacions sexuals conjugals, llevat que tinguin la finalitat de procrear prengui bona nota del que l’escriptor sagrat inspirat per l’Esperit Sant, redacta: Les relacions sexuals en el matrimoni són antídot contra l’adulteri i la fornicació. “Que el marit doni a la muller l’afecte que li deu, igualment la muller al marit. La muller no té potestat sobre el propi cos, sinó el marit, igualment el marit tampoc té potestat sobre el propi cos sinó la muller”. Les relacions sexuals conjugals han de ser tan repetitives com calgui: “ No us priveu l’un a l’altre, si no és de comú acord, per un temps, a fi de dedicar-vos al dejuni i a la pregària, i després estigueu junts novament perquè Satanàs no us tempti per causa de la vostra incontinència” (v. 5).

Es desconeix si l’apòstol Pau abans de la seva conversió a Crist era casat o solter. Sí es sap és que des de la seva aparició en públic vivia sol. ¿Va ser eunuc que va néixer així des del ventre de la seva mare? (Mateu 19: 12). És un interrogant que no desxifrarem. En la carta que escriu als cristians de Corint els diu: “Perquè jo voldria que tots els homes fossin com jo mateix, però cadascú té el seu propi do, l’un d’una manera, i l’altre d’una altra. Tanmateix dic als solters i a les viudes que els és bo que restin com jo. Però si no es poden controlar, que es casi, perquè és millor casar-se que abrusar-se” (vv. 7-9).

Si el lector és un home o una dona que no pot contenir el desig sexual demana-li al Senyor que et doni el do de la fe que Ell dóna generosament perquè “ho faci sense dubtar gens, perquè el qui dubta s’assembla a l’ona del mar, moguda i agitada pel vent, que no es pensi pas aquest home que rebrà res del senyor, és un home de doble ànim, inconstant en tots els seus camins” (Jaume 5: 8).

Octavi Pereña Cortina