SALUT ECOLÒGICA

“Fa dècades que es parla del terme ecoansietat, tot i que ara és quan més atenció mereix, i és entre els més joves on s’aguditza el problema. En un estudi del 2021, de la plataforma Avarez, va demostrar que l’ansietat relacionada amb la crisi planetària és molt alta i “no és només perquè estem presenciant desastres climàtics devastadors sinó perquè els governs estan fracassant sistemàticament a l’hora de prendre mesures significatives per aturar lla crisi”…Gairebé la meitat dels joves enquestats a escala mundial van assegurar que l’ansietat relacionada amb el canvi climàtic els està afectant la vida quotidiana. Entre el 76% al 92%, segons els països “el futur els sembla aterridor”…L’Organització Mundial de la Salut (OMS), en un informe de polítiques presentat el juny del 2022, va instar els països que incloguin el suport a la salut mental que és la resposta a la crisi climàtica…A més fa que cada vegada més persones puguin patir trastorns psicològics i/o seqüeles causades per la preocupació i l’estrès que genera pensar en una catàstrofe ambiental  que si es tornen crònics poden definir-se com ansietat climàtica” en paraules de l’Associació Americana de Psicologia.

A diferència dels evolucionistes que creuen que avui l’ésser humà se’l pot anomenar homo sapiens sapiens que és fruit d’una inacabable cadena d’eslavons  evolucionistes, els cristians creiem que som creació directa de Déu en estat adult amb la capacitat de poder sotmetre la terra al seu domini (Gènesi 1: 27, 28). El va posar en el jardí d’Edèn perquè el conrees i en tingués cura (Gènesi 2: 15). La conservació del jardí que Déu  li va donar  en usdefruit depenia de no menjar el fruit de l’arbre del coneixement del bé i el mal perquè si ho fes certament moriria. En va menjar i la conseqüència  va ser  que immediatament va morir espiritualment, alhora es va sembrar el virus de la mort física que en el cas d’Adam es va produir a l’edat de 930 anys (Gènesi 5: 5). La conseqüència  del pecat d’Adam va ser “maleïda  serà la terra per causa teva” (3: 16). La conseqüència de la maledicció que va caure sobre la terra “produeix espines i cards…Amb el suor del teu front menjaràs el pa fins que tornis a la terra” (3: 18, 19). Les conseqüències del pecat d’Adam les descriu breument l’Associació Americana de Psicologia.

L’ésser humà conserva, encara que contaminades pel pecat, les característiques racionals amb que va ser  creat. Vol abandonar sense aconseguir-ho les conseqüències de la maledicció divina. Joan Enric Vives, arquebisbe d’Urgell exposa com es pot lluitar contra la persistent sequera que patim: “De diverses maneres en tots els bisbats de Catalunya s’han anat fet rogatives a Déu, amb perseverança demanant el do de la pluja que tant necessita el país. Novament ara els bisbes de Catalunya convidem els cristians a intensificar aquesta petició, personalment i comunitàriament, confiant que el Pare del cel “donarà coses bones als qui les hi demanen” (Mateu 7: 11)”. Aparentment aquesta súplica és ortodoxa, que l’adreça vertaders fills de Déu. Les aparences enganyen. L’arquebisbe no diu que les processons que s’organitzen per implorar que l‘Altíssim doni aigua abundant van precedides per imatges de sants, verges, cristos, procedir que és abominable als ulls de Déu. No diu res sobre Déu “que fa tornar els rius en un desert, els corrents d’aigua en terreny assedegat, una terra fèrtil en un salobre, a causa de la maldat dels qui hi habiten” (Salm 107: 33-35). “I no diu en el seu cor: Tornem, doncs, al nostre Déu, que dóna la pluja al seu temps, la pluja primerenca i la tardana: ens guarda les setmanes establertes per a la collita. Les vostres iniquitats us han allunyat d’aquestes coses, i els vostres pecats us han privat del bé” (Jeremies 5. 24, 25). El pecat no penedit ni esborrat per la  sang que Jesús va vessar en la creu és el que fa que les súpliques que es fan no arribin a les oïdes  del Pare celestial.

Mentre siguem aquí a la terra “El pare que és en els cels fa sortir el sol sobre dolents i bons i fa ploure sobre justos i injustos” (Mateu 5: 45). El text ens diu que les benediccions temporals Déu les ofereix a tots els éssers humans sense distincions. No és el mateix quan les benediccions tenen que veure amb l’esperit. L’ecoansietat i l’ansietat climàtica que pateixen els descendents d’Adam no la sofreixen amb la mateixa intensitat els fills de Déu. Quan Adam i Eva van ser expulsats del paradís d’Edèn va posar: “els querubins amb l’espasa flamejant que es movia a totes bandes per guardar el camí de l’arbre de la vida” (Gènesi 3: 24). A la Jerusalem celestial que ens descriu l’apòstol Joan a l’Apocalipsi, la visió li va mostrar: “Un riu pur d’aigua de vida, resplendent com cristall, que sortia del tron de Déu i de l’Anyell. Al mig de la seva plaça, i a banda i banda del riu, hi ha un arbre de la vida que produeix dotze fruits, cada mes dóna el seu fruit, i les fulles de l’arbre són per a medicina de les nacions. I no hi haurà més maledicció. I allà hi haurà el tron de Déu i de l’Anyell, i els seus servents el serviran” (Apocalipsi 22: 1-3). En Adan hem perdut l’accés a l’arbre de la vida. Per la fe en Crist es recupera l’accés. Al final del temps ja en el regne de Déu, els creients en Crist tindran accés directe  a l’arbre de la vida que ja no es podrà tornar a perdre. Aquesta és l’esperança que tenen els creients en Crist que conviuen amb els incrèduls en un món convuls que empitjora per les guerres i rumors de guerres i per la crisi climàtica que anirà a més.

Octavi Pereña Cortina