EL PERILL DELGRUP

El comportament és contagiós entre els adolescents. El bon fer dels companys configura el grup. Tanmateix, la mala actitud li dóna forma. La influència que els adolescents s’exerceixen mútuament és molt forta. Les conseqüències de pertànyer a un grup, per a bé o per a mal és evident. Per tal de no ser foragitats de la colla s’abandonen les pròpies conviccions i s’accepten les normes que s’estableixen. En l’adolescència les conviccions no són clarament definides. Els adolescents necessiten ser guiats pels pares i no per les xarxes socials o altres influencies alienes, premiant o castigant els fills segons sigui el seu comportament. “Instrueix el noi concernent el seu camí: i ni quan sigui vell no se n’apartarà” (Proverbis 22: 6).

La influència que els adolescents es fan mútuament és molt forta i amb molta freqüència indesitjable. Els comportaments incorrectes en els adolescents  són nombrosos, per això és tant important que sàpiguen escollir el grup els nois i les noies que s’inicien en el camí a independitzar-se. Sovint és massa tard per adreçar l’arbre que creix torçut quan el tronc ha perdut la flexibilitat. Arribat a aquesta situació, intentar adreçar-lo, el que s’aconsegueix és que el tronc es trenqui.   Quan la influència del grup ha arrelat profundament en l’ànima és molt difícil reparar el mal causat. Per evitar que s’arribi a aquest extrem, que sigui el grup que marqui el comportament dels seus components, és necessari prevenir el mal. La prevenció s’anomena educació: que té l’objectiu de formar persones capaces d’auto governar-se per no ser dirigides pels altres. La tirania del grup atrapa als adolescents de personalitat feble. Per això, una sana formació religiosa ha de ser la base d’una bona educació. Aquí es presenta un dilema: ¿Qui és el responsable d’impartir una formació religiosa sana?

Avui segueix sent sobre la taula el problema que no s’acaba de solucionar: Religió a l’escola: sí o no. La resolució d’aquest problema es planteja malament perquè es busca l’interès partidista i no el benestar dels alumnes. L’església, sigui quin sigui el seu nom o l’estat, sigui quin sigui el seu color polític, ambdós persegueixen controlar l’educació infantil perquè saben que els nens educats sota la seva influència quan siguin grans, molts no abandonaran les ensenyances rebudes durant l’etapa escolar: “Instrueix el noi concernent el seu camí: i ni quan sigui vell no se n’apartarà”.

Per inferència ens hem referit a que siguin els pares els qui per declaració divina imparteixin una sana instrucció religiosa per fer forts els seus fills perquè quan comencin a volar no caiguin en la xarxa de la tirania del grup. Moisès dirigint-se al poble, diu: “Aquestes paraules que jo et mano avui, seran en el teu cor, i les ensenyaràs diligentment als teus fills…”(Èxode 6: 4-9). El Senyor mana a Moisès que digui al poble que ensenyi als seus fills la paraula revelada “perquè et vagi bé, i perquè pugueu ser multiplicats molt a la terra que regalima llet i mel, tal com el Senyor, el Déu dels teus pares t’ha ensenyat” (Deuteronomi 6:3). La formació religiosa dels fills basada en la veritat de la Paraula de Déu serveix perquè els qui beuen en la seva font els vagi bé en la terra on habitin.

Atès que tractem el tema de la influència que el grup exerceix en els qui hi formen part, la Bíblia hi té quelcom a dir perquè els fill no es deixin atrapar per ella i els “vagi bé” el seu trajecte  per aquest món. Avisa del perill que els poden ser determinats grups: “Fill meu, si els pecadors et volen seduir, no hi consentis. Si et diuen: vine amb nosaltres, estiguem-nos a l`aguait per vessar sang, posem una emboscada a l’innocent sense motiu: engolim-los vius com el sepulcre, i sencers, com els qui baixen a la fossa. Trobarem tota mena de valuosa riquesa, omplirem les nostres cases d’espoli, tu posaràs la nostra sort amb nosaltres, tindrem tots una bossa en comú. Fill meu, no vagis pel seu camí, guarda el teu peu del seu sender, perquè els seus peus corren cap al mal, i s’apressen a vessar sang. Veritablement és endebades de posar la xarxa davant dels ulls de qualsevol ocell, i ells es posen a l’aguait de la seva pròpia sang, posen una emboscada contra les seves pròpies ànimes Així són els camins de tots els que cobegen el guany injust, que pren la vida dels seus posseïdors” (Proverbis 1:10-19).

Aquest text descriu de manera excel·lent les bandes del carrer que tants estralls  ocasionen a les persones i mobiliari públic i dispendi onerós a l’erari municipal. La influència que mútuament s’exerceixen el adolescents sovint no és desitjable. En aquesta edat les influències nocives són molt contagioses. Aprenen a beure sense control, a drogar-se fins perdre l’autoestima, a ser agressius amb les noies i amb les persones que no els agraden, a practicar comportaments il·legals que són perjudicials per a ells mateixos.

Abans que els fills es vegin atrapats en les xarxes de grups nocius, els pares han d’instruir els fills en els camins del Senyor pel seu bé, perquè puguin caminar per aquest món tant farcit de trampes posades estratègicament per enganxar els incauts.

Els pares que inverteixin en el Senyor és un gaudi per a ells i una assegurança per la felicitat dels seus fills.

Octavi Pereña  Cortina