¿HA MORT EL SENY?

Un escrit porta aquest títol: La Bíblia necessita una reforma urgent”. El motiu que la Bíblia necessita que se li faci una reforma en profunditat és a causa “que un pare havia matat el seu propi fill al·legant que la Bíblia diu que s’han de castigar els fills i que a Anglaterra hi ha 40 escoles cristianes privades que volen implantar el càstig físic als nens, postura que, a pesar de no ser molt coneguda, la pròpia Bíblia contempla.

Cert és que a la Bíblia hi ha textos que donen la impressió que els càstigs físics siguin la manera correcta d’educar els fills. D’altres, com “i vosaltres els pares, no exaspereu els vostres fills, sinó crieu-los en la disciplina i l’amonestació del Senyor” (Efesis 6:4) i, “La reprensió fa més efecte sobre l’assenyat que cent bastonades sobre l’insensat” (Proverbis 17:10), matisen aquesta duresa.

L’autor de l’escrit esmentat que s’amaga darrere de la firma “Vida Universal” cita Deuteronomi 21: 18-21 per defendre la seva tesi: “La Bíblia necessita una reforma urgent”: “Quan un home té un fill tossut i rebel, que no vol obeir la veu del seu pare i la de la seva mare, i l’han castigat i no els obeeix, llavors el seu pare i la seva mare el prendran, i el portaran als ancians de la seva ciutat, i al portal del seu lloc, i diran als ancians de la seva ciutat: Aquest fill nostre és tossut i rebel, no obeeix la nostra veu, és un golut i embriac. Llavors tots els homes de la seva ciutat l’apedregaran i morirà. I trauràs el mal d’enmig teu, i tot Israel ho escoltarà i tindrà por”

Aquest text que pot semblar-nos excessivament dur ens està dient que quan la disciplina i amonestació dels pares fracassen i el fill es converteix en un tossut i rebel que no obeeix els pares, és un golut i un embriac, que entra a formar part d’una banda de malfactors a pesar de les amonestacions: “Fill meu no vagis pels camins d’ells, guarda el teu peu del sender d’ells, perquè els seus peus corren cap el mal, i s’apressen a vessar sang” (Proverbis 1: 15,16). Arribat a aquet punt és quan els pares que no saben que fer amb el seu fill “el porten als ancians de la ciutat”, les autoritats legalment constituïdes per governar la ciutat i administrar justícia, i el condemnaran a mort. Aquest text que ens sembla tant cruel no apareix en la Bíblia per casualitat. Hi és perquè serveixi d’instrucció i motiu de reflexió per als pares del segle XXI.

Una poma podrida fa malbé totes les que hi ha en el cistell si no se la treu. Un Power Point que navega per la xarxa que porta per títol “El seny a mort”, entre altres coses diu: “El Seny va perdre el desig de viure quan els Deu Manaments es van convertir en matèria risible, algunes esglésies en negocis, els criminals van començar a rebre millor tracte que les seves víctimes. Pel Seny va ser un cop fort que un ja no es pugui defendre d’un lladre en la seva pròpia casa, que el  lladre ens pugui demandar per agressió, i que si un policia mata a un lladre, inclús si aquest anava armat, sigui immediatament investigat per excés de zel, quan no acusat de gallet fàcil. I així moltíssimes coses més de la nostra vida terrenal. La mort del Seny va anar precedida per la dels seus pares: Veritat i Confiança; la de la seva esposa Discreció; la de la seva filla Responsabilitat; i la del seu fill Raciocini. Li sobreviuen els seus germanastres: Conec els meus drets, Un altre té la culpa, Sóc Víctima de la societat. No hi va haver molta gent en el seu funeral perquè molts pocs es van assabentar que se n’havia anat”.

El Power Point esmentat no té res de religiós, però reflecteix el sentir de moltíssimes persones que veuen com la moral es degrada i la convivència social es fa dada dia més conflictiva. ¿La causa de la mort del Seny? Només és una. Per a molts Déu és mort i si no hi ha Déu no hi ha autoritat suprema i si aquesta desapareix les autoritats delegades no compleixen el seu deure de governar amb justícia, llavors  impera l’anarquia: Els pares no eduquen ni disciplinen els seus fills. Les autoritats no són servidors dels ciutadans que es comporten bé i “no són venjadors dels qui fan el mal” (Romans 13:4).

El llibre dels Jutges descriu una de les èpoques més fosques de la història d’Israel. Acaba amb aquestes paraules: “En aquells dies no hi havia rei a Israel, cadascú feia el que li semblava bé als seus propis ulls” (21.25).

L’autor anònim de La Bíblia necessita una reforma urgent, acaba el seu escrit citant el teòleg alemany Dieter Potzel: “Jo personalment mai li donaria a un nen una Bíblia sense pensar-ho abans molt bé”. El salmista es fa aquesta pregunta: “Com netejarà un jove el seu camí?, es contesta dient: “Observant la teva paraula” (Salm 119: 9).Que el teòleg alemany s’ho pensi molt bé abans de no donar una Bíblia a un nen, el retard té unes conseqüències: l’incivisme, el vandalisme i altres danys es multipliquen al carrer. Només cal una ullada als informatius i ens adonem de les funestes conseqüències de no donar una Bíblia als nens perquè puguin llegir-la.  El salmista aconsella al jove que guardi la paraula de Déu perquè camini en rectitud i no sigui un escarni pels seus pares. Giovanni Pico della Mirandola, escrivint al seu nebot, diu: “No podries fer res més agradable a Déu, res més profitós per a tu mateix, que si la teva mà no acabés de dia i de nit de donar tombs a les pàgines i llegir els volums de les Sagrades Escriptures. En elles jeu secretament, una ciència, una certa fortalesa celestial, penetrant i efectiva, que com un poder meravellós transforma i canvia la ment del lector en l’amor de Déu, si se li suplica amb puresa i humilitat”.

Octavi Pereña i Cortina