HOMOFÒBIA

Un dia sí i un altre també les pàgines dels diaris es veuen esquitxades per una noticia homòfoba. Els homòfobs es caracteritzen per posseir la veritat que la sexualitat  és heterosexual i que aquesta veritat intenten implantar-la a garrotades. Jo també ho crec però demano a Déu que m’impedeixi implantar-la a cops de puny i puntades de peu.

Déu va crear l’home mascle i femella perquè és l’única manera de ser fructífers i multiplicar-se per omplir la terra i sotmetre-la (Gènesi 1: 27, 28). Finalitzada l’obra de la creació “Déu va veure tot el que havia fet, i heus aquí que era molt bo” (v. 31). Una incidència va pertorbar l’ordre inicial de la sexualitat per passar a la diversitat d’opcions sexuals que no poden rebre el beneplàcit diví al no poder catalogar-les coma bones.

Els homòfobs tenen raó en sentir aversió vers l’homosexualitat i variants. Però no la tenen quan pretenen eradicar-la amb violència. La violència s’oposa  a l’amor que ensenya Jesús que sent Déu d’amor proclama que s’ha d’estimar els pecadors entre els quals s’hi troben els homosexuals i també els enemics. De tal manera ha estimat Déu als pecadors que ha donat el seu Fill unigènit a morir pels seus enemics. Quan s’empra la violència, pel motiu que sigui, per corregir imperfeccions, indica que quelcom no funciona bé en els qui l’utilitzen. Jesús assenyala el punt feble dels homòfobs.

Jesús toca el moll de l’os  quan diu: “Guardeu-vos dels falsos profetes”. En el cas que comentem podem substituir falsos profetes per moralistes, “que venen a vosaltres amb vestits d’ovelles però per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels esbarzers o figues dels cards? Així tot arbre bo fa bons fruits, però un arbre dolent fa fruits dolents. Un arbre bo no pot fer fruits dolents, ni un arbre dolent fer fruits bons. Tot arbre que no dóna bons fruits se’l talla i se’l llença al foc. Així doncs, pels seus fruits els coneixereu” (Mateu 7: 15-20). L’arbre bo no produeix cap mena de violència. Jesús ensenya a estimar no només els bons, també els dolents. Aquesta ha de ser la  característica dels que es consideren cristians.

Els homòfobs violents tenen una certa semblança amb els perfeccionistes fariseus que es consideraven estrictes complidors de la Llei de Déu. Aquest perfeccionisme inexistent els permetia criticar Jesús perquè menjava amb els cobradors d’impostos que se’ls considerava col·laboracionistes amb Roma i amb els pecadors, especialment amb les dones pecadores. Els fariseus no podien tenir cap tracte amb els impurs perquè això implicava contaminar-se espiritualment.

Als homòfobs extremistes perfectament se’ls pot aplicar l’ensenyança que es  desprèn del relat de la dona atrapada fraganti cometent  adulteri. Uns fariseus la porten a Jesús que es trobava en el temple ensenyant amb el propòsit d’enxampar-lo en alguna contradicció amb la intenció de desprestigiar-lo. Li diuen: “Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en l’acte mateix d’adulteri. I Moisès en la Llei ens va manar apedregar aquesta mena de dones. Tu, doncs, que hi dius” (Joan 8: 3-5). Jesús guardant un silenci sepulcral  “es va ajupir i escrivia a terra amb el dit sense atendre’ls” (v. 6). Què escrivia? Com el text no ho diu no faré especulacions. “I com ells insistien a preguntar-li, es va adreçar i els va dir: El qui de vosaltres no tingui pecat que sigui el primer en llençar-li la pedra” (v. 7). Si Jesús es trobés avui amb un grup d’homòfobs amb la intenció d’agredir a una persona amb inclinació sexual no ortodoxa, ¿no els diria qui de vosaltres estigui sense pecat sigui el primer a donar-li cops de punys i cops de peu? Si escoltessin aquesta recriminació dels llavis de Jesús ben segur que reaccionarien de la mateixa manera que els fariseus: “Però ells, havent escoltat això i acusats per la seva consciència, van anar sortint un a un, començant pels més vells fins els darrers” (v. 9). Avergonyits però no penedits els acusadors van abandonar el lloc deixant sols “Jesús i la dona dreta al mig”,

“I Jesús es va adreçar i, no veient ningú més llevat de la dona, li va dir: Dona, on són els qui t’acusaven? Ningú no t’ha condemnat? I ella va dir: Ningú, Senyor. I Jesús li va dir: Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i no pequis més” (vv. 10,11). El text no deixa clar si la dona es va penedir o no del seu pecat. El que sí ensenya el text és que als pecadors no se’ls ha de tractar amb violència per corregir-los. El rebuig al pecat, sigui quin sigui, no ha de convertir en justicier a qui el repudi. Jesús tractant amb misericòrdia a la dona ens dóna l’exemple que hem de seguir. Si el comportament de Jesús no ens mou al penediment i fent-nos sentir misericòrdia vers els pecadors vol dir que continuem sent arbres dolents que no donen el fruit de l’amor de Déu i que se’ls ha de tallar per  llençar-los  al foc.

Octavi Pereña i Cortina