PLAGA DE RATOLINS

“A Austràlia, en les zones rurals de Nova Gal·les del Sud i Queensland viuen una pel·lícula de terror diària no apta per a persones aprensives. Des de fa mesos aquests territoris pateixen el flagell d’una plaga de ratolins “sense precedents” en paraules de les seves autoritats”, escriu Ismael Arana, encapçalant el seu escrit “Una plaga de malson”. La descripció que el periodista fa de la plaga és aterridora: “Durant el dia la crisi passa més desapercebuda…Però com en el cine, lo pitjor arriba a la nit, quan milions de rosegadors que han estat amagats s’activen i abandonen els seus caus. Corren sobre els nens a la nit. Es posen en les sabates, en els bancs, arreu. Vam haver de posar el menjar dins d’una capsa de ferramentes. Et mosseguen l’esquena. Són un malson”, va explicar Rebekah Ward al canal 9News, després de perdre casa seva gràcies al foc  que van provocar els ratolins rosegant el cablejat elèctric”. A més de les destrosses en els sembrats i en les reserves de queviures contaminen el territori amb les seves defecacions i orins, fent irrespirable l’aire amb la fetor que desprenen. Escoltant la ràdio el comentarista es va referir a aquesta plaga únicament com a noticia sense entrar en la causa que la provoca.

En resposta a la pregunta  quan serà la fi del temps?, que els deixebles li fan a Jesús, n’esmenta vàries senyals que l’anuncien. En ressalto dues perquè s’escauen al tema d’aquest escrit, la plaga de ratolins que derrueix zones rurals d’Austràlia: “Fams i pestilències …en diversos llocs. Però totes aquestes coses son el començaments dels dolors” (Mateu 24: 7,8). Sempre n’hi ha hagut fams i pestilències que “són el començament dels dolors”, però Jesús ho posa en el context de que com més ens anirem apropant al dia final  augmentaran en intensitat i gravetat.

Ismael Arana i el comentarista radiofònic esmenten la plaga com sent provocada per una causa natural que es pot combatre amb bromadiolona, un verí prohibit a Austràlia. Adam Marshall, ministre regional d’Agricultura  diu: “Hem seguit aquest camí perquè necessitem quelcom que sigui superfort, l’equivalen al napalm per destruir aquests ratolins”. La bromadiolona, com tots els insecticides superforts tenen efectes secundaris que posen en perill la flora i la fauna de les zones on s’apliquen. El vice-primer ministre Michael McCormirk resumeix el sentir de molts quan va dir: “L’únic ratolí bo és el que és mort”. “Qualsevol mitjà per frenar la plaga malgrat tingui gravíssims efectes secundaris mereixen la nostra aprovació”.

Si anem al relat de  les deu  plagues que van destrossar Egipte i les analitzem sense prejudicis obtindrem llum per poder entendre la causa que provoca les pandèmies, sigui el Civid-19 , els ratolins d’Austràlia o qualsevol altra que es pugui presentar.

Déu li va dir a Abraham: “Has de saber que certament la teva llavor serà estrangera en una terra que no serà la seva: i seran esclaus d’ells, i els afligiran durant quatre-cents anys. Però jo també jutjaré la nació que hauran servit, i després d’això en sortiran amb molts béns” (Gènesi 15: 13,14). Déu li fa una promesa a Abraham sense entrar en detalls. El procés s’anirà desvelant  poc a poc. Josep, besnét d’Abraham és venut com esclau pels seus germans a uns mercaders madianites que se’l revenen a Egipte. Després de quinze anys de penúries interpreta el somni del faraó, dient-li que vindrien set anys d’una gran abundor seguits d’uns altres set d’una sequera extrema. Això fa que el pare de Josep i la seva família baixin a Egipte i s’hi estableixin. Una nova dinastia governa Egipte que oprimeix els israelites. En tot això neix Moisès que és l’escollit de Déu per treure Israel de l’esclavitud junt amb el seu germà Aaron. Els dos germans es presenten davant el faraó i li diuen; “Així ha parlat el Senyor, el Déu  d’Israel: deixa marxar el meu poble, perquè em celebri una festa al desert. I el faraó va dir: Qui és el Senyor, perquè obeeixi la seva veu per deixar marxar Israel? No conec el Senyor, i tampoc no deixaré marxar Israel” (Èxode 5: 1,2). A partir d’aquesta reunió amb el faraó la situació dels israelites empitjora. El Senyor no és sord als gemecs del seu poble.

Les plagues posen de manifest l’enfrontament de dues voluntats. La de Déu i la del faraó. Aquest es resisteix una i altra vegada a la voluntat de Déu. La conseqüència és una plaga rere l’altra. Cada cop més dures. La fi del combat arriba amb l’aniquilació de l’exèrcit egipci sepultat sota les aigües del Mar Roig quan perseguia els israelites.

“Qui és el Senyor, perquè obeeixi la seva veu per deixar marxar Israel?” els va dir amb altivesa el faraó als dos enviats de Déu. En l’enfrontament de dues voluntats la més feble és la que sempre s’enduu les de perdre. L’obstinació del faraó va portar la ruïna d’Egipte. Entre  bastidors Déu governa. La creació proclama la seva existència i la seva paraula revelada preservada al llarg dels segles en la Bíblia, exposa la seva voluntat perquè sigui creguda i obeïda i les conseqüències de no fer-ho: “I si no m’escolteu, i no compliu tots aquests manaments…posaré la meva faç contra vosaltres…I si malgrat aquestes coses no m’escolteu, llavors jo us castigaré set vegades més pels vostres pecats…I la vostra terra es consumirà en va, i la vostra terra no donarà el seu producte, i l’arbre de la terra no donarà el seu fruit…2 (Levític 26: 14,17,18,20).

La Bíblia és un llibre que malgrat porta mil·lennis escrit no ha perdut vigència. Segueix il·luminant els senders dels homes al llarg de les generacions perquè no ensopeguin amb els obstacles que es troben en el camí. El trist del  cas és que els homes imitant el faraó diuen: Qui és el Senyor, perquè obeeixi la seva veu?” Troben la mort en la cruïlla del camí en equivocar-se en fer l’elecció. Encara s’és a temps de rectificar i trobar el camí de la vida.

Octavi Pereña i Cortina