IMMOBILIÀRIES ECLESIALS

Peridis en una de les seves vinyetes ens mostra el papa Francesc assegut en el seu tron conversant amb un dels seus assessors que deu ser un expert en negocis immobiliaris. Dels llavis pontificis brolla aquesta declaració: “No podem semblar una empresa immobiliària”. L’assessor financer del papa respon: “És una fundació que gestiona donacions”. El papa assenteix al que diu el seu conseller, dient: “La imatge, Carles, la imatge”. Les immatriculacions, l’apropiació indeguda de béns aliens que aparentment s’ha fer de manera legal amb el beneplàcit governamental corroeix les entranyes dels qui les practiquen malgrat el perdó del confessionari, enlletgeix la Institució que s’hauria de caracteritzar per la transparència de la santedat. L’esperit capitalista que recorre les clavegueres de l’Església Catòlica que es vol netejar afirmant que és “l’Església dels pobres” i que no es cansa d’esmentar públicament la paraula “pobre” amb ‘intent de crear una imatge que amagui el que realment és.

Segons les paraules que Peridis posa en els llavis del papa Francesc, l’Església ha de tenir cura de crear una imatge que li doni un aspecte agradable davant el món. Aparentar ser el que no s’és s’anomena hipocresia.

La hipocresia és un pecat que es manifesta globalment sense embuts. Es mostra dia a dia en les relacions socials. Sense cap mena de vergonya els polítics la exposen en les seves aparicions públiques. Que la hipocresia sigui un pecat universalment practicat i acceptat com a eina per assolir objectius polítics, no acredita que l’Església Catòlica l’utilitzi per assolir els seus objectius terrenals. Donar al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu hauria de ser clarament diferenciat en l’Església Catòlica. Si el Regne de Déu no és d’aquest món, l’Església Catòlica s’hauria de desprendre de tot allò que la fa tan terrenal i perseguir tot allò que la caracteritzi com a representant del regne de Déu que s’està bastint en aquest món. Aparentar ser el que no s’és religiosament parlant és abominació als ulls de Déu a qui diu servir.  “El qui practica l’engany no habitarà  dins de casa meva: el qui parla falsedat no es mantindrà davant els meus ulls” (Salm 101: 7).

L’apòstol Pau escrivint a l’església a Roma es refereix als jueus com a poble de Déu. Pel fet de que el que va escriure ha quedat registrat en la Bíblia serveix d’instrucció per a tots els temps: “Heus aquí que t’anomenes jueu (cristià) i descanses en la Llei i et glories en Déu, i coneixes la seva voluntat i, com que estàs instruït per la Llei, aproves les coses més excel·lents, i creus que tu mateix ets guia de cecs, llum per als qui són en tenebres, instructor dels ignorants, mestre d’infants, que tens en la Llei la forma del coneixement i de la veritat. Tu, doncs, que ensenyes un altre, ¿no t’ensenyes a tu mateix? Tu que prediques de no robar, robes? Tu que dius de no adulterar, adulteres? Tu que abomines els ídols, t’aprofites dels temples? Tu que et glories en la Llei, deshonres Déu amb la transgressió de l Llei? Perquè com està escrit per causa de vosaltres el Nom de Déu és blasfemat entre els gentils” (Romans 2. 17-24).

Jesús que supervisa el comportament del seu poble té quelcom a dir respecte a la hipocresia dels qui es diuen ser els seus representants. A pesar que es refereix als fariseus que presumien de  ser els més estrictes complidor de la Llei, penso que és perfectament legítim que els cristians, que després de la resurrecció de Jesús són el poble de Déu, s’apliquen el que diu. el Senyor en una sèrie d’ais dirigits als religiosos professionals amb el propòsit de denunciar el seu comportament incorrecte ja que té conseqüències negatives en les persones que instrueixen.

“Però vosaltres no us feu anomenar Rabí, perquè només un és el vostre Mestre, el Crist, i tots vosaltres sou germans” (Mateu 23: 8).

“I no anomeneu a ningú sobre la terra pare vostre, perquè només un és el vostre Pare, el que és en els cels. Ni us feu anomenar  mestres, perquè només un és el vostre Mestre, el Crist” (vv.9, 10).

“Perquè ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites! Perquè tanqueu el regne del cel davant dels homes, perquè vosaltres no hi entreu, ni deixeu entrar els qui hi voldrien entrar” (v. 13).

“Ai de vosaltres escribes i fariseus hipòcrites! Perquè devoreu les cases de les viudes, i feu llargues pregàries com a pretext. A causa d’això rebreu una condemnació més gran” (v. 14).

“Ai de vosaltres escribes i fariseus hipòcrites! Perquè recorreu el mar i la terra per fer un prosèlit, quan ho és, el feu fill de l’infern el doble que vosaltres” (v. 18).

“Guies cecs que coleu el mosquit i us empasseu el camell!” (v. 24).

“Així també vosaltres de fora sembleu justos als homes, però per dintre esteu plens d’hipocresia i d’impietat2 (v. 28).

“Serps, cria d’escurçons! ¿Com fugireu de la condemnació de l’infern?” (v. 23).

Amb aquests ais i correccions Jesús reprèn amb duresa aquells escribes i fariseus que públicament es presentaven amb l’aparença de pietat i santedat i que Jesús descobreix el que s’amaga en el profund  de de les seves ànimes amb l’aterridor  “Ai de vosaltres escribes i fariseus hipòcrites! Perquè sou semblants a sepulcres emblanquinats que de fora semblen bonics, però per dintre són plens d’ossos de morts i de tota brutícia” (v. 27). “El qui ha format l’ull no hi veurà?” (Salm 94: 9)

Octavi Pereña i Cortina