NARCISISME A INSTAGRAM

Davant les nombroses situacions esfereïdores que afecten la societat actual, David Berenboim, director d’orquestra, diu: “Hi ha moltes i variades raons. Molt complexes. Vam començar per Internet. Dóna possibilitats úniques que hem pogut comprovar. Però mata la curiositat. Si necessites quelcom dones amb el dit i ja està. Això produeix una confusió  entre la educació i la informació. La curiositat requereix temps i la nostra societat és impacient. La curiositat és l’ingredient que et fa progressar. Internet en si no és culpable. És l’ús que les persones en fan d’això. Com aquesta frase: Què és un ganivet? Quelcom amb el que pots tallar un bocí de pa i donar a menjar a la gent o un arma amb la que pots matar. Internet és això. Un ganivet. Es parla de l’esperit del temps, el zeitgeist que diuen els alemanys, però el nostre temps està mancat d’esperit. Es valora allò mecànic, la velocitat, poc més”.

Sarah Frien, analista de Bloomberg resumeix el secret perquè Instagram en 10 anys s’ha convertit en la xarxa de seguidors més gran gràcies a unir l’impuls del narcisisme i de l’avarícia. “Instagram arrasa perquè ha sabut ajuntar ego i capitalisme. Instagram ha crescut tant i tan de pressa, segons l’analista “perquè permet a milions de persones mostrar-se al com els agradaria ser”.

Sarah Frien descriu el narcisisme dels usuaris d’Instagram així: “A Instagram mostres un estil de vida que pugui ser cregut i fins i tot envejat en molt poc temps per milers de persones,  i hi ha milions d’usuaris que pengen a Instagram imatges de les seves vivències hora a hora. I fins i tot de cada cafè tan ben preparat o cada exercici de gimnàstica amb la teva nova indumentària que tant t’agrada, t’ha costat i t’acabes de comprar…O amb el teu cadellet –bufoníssim- amb llacets sortint de la perruqueria”. Javier Cercas anomena mediopatia la síndrome narcisista a Instagram.

Sarah Frien clava la puntilla a Instagram quan diu: “Tan esgotador com resulta el nostre ego quan no sabem gestionar-lo. Per això és important tenir prou maduresa i ser capaç de distanciar-se d’aquesta competició de glamur non stop (que no s’atura). Jo recomano abstinència digital de tant en tant per descobrir que pots tenir vida sense que ningú la vegi”

La dita popular: ”Digues-me de que presumeixes i et diré de què manques” mostra el buit existent en l’ànima de qui necessita expressar a Instagram la superficialitat que s’amaga en el seu interior. Per compensar el que no hi ha en ell necessita exposar a la llum pública els seus suposats encants, l’estil de vida amb que creu enlluernar i que el distingeix per sobre la resta de les persones. Com molt bé explica Sarah Frien “l’egolatria exhibicionista mai no en té prou”. L’egolatria mai no en té prou. S’ha de retro alimentar contínuament sense trobar mai sentit a la vida. És un encalçar el vent. Feixuga tasca aquesta!

Lucia Etxebarria explica. “Vegem, estic descrivint la meitat els presidents de les comunitats autònoms espanyoles i a tots aquests polítics corruptes que ens indignen. Malauradament, la pròpia societat en que vivim és narcisista, està obsessionada amb els mèrits externs, amb el poder, amb la bellesa, amb l’existència com l’acumulació de bens materials i mentre admirem els narcisistes els recompensem amb els nostres vots”. En el seu èxit ens reflectim nosaltres.

Ep! El narcisisme és una fal·làcia. Sota l’aparença d’una alta estima els narcisos amaguen sentiments d’inseguretat, d’insuficiència que s’emmascaren i es compensen amb el salt al fantasiós cim de la fama i de l’èxit. Són molt sensibles a qualsevol cosa que puguin interpretar com un desafiament o una amenaça a la seva necessitat bàsica de sentir-se superior. Al suposat escarni reaccionen amb agressivitat i hostilitat. Tot va lligat a l’esgotadora lluita diària per mantenir el glamur, la fràgil imatge que es té de si mateix.

El narcisisme no és un trastorn fisiològic que es pugui combatre amb fàrmacs o amb cirurgia. És una malaltia de l’ànima, el resultat del pecat que només pot guarir Jesús, el Metge de l’ànima, quan el narcís reconeix el seu pecat i el Metge li aplica la medicina que és la seva sang vessada a la creu que té el poder de netejar tots els pecats i deixa l’ànima neta com una patena.

“No sigueu savis en la vostra pròpia opinió”, escriu l’apòstol Pau als cristians a Roma. No ser savi en la pròpia opinió significa ser humil. On es troba el model en qui aprendre la humilitat? Jesús distribueix la medicina que cura l’egolatria quan diu: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré descansar, preneu el meu jou sobre vosaltres i apreneu de mi que sóc dòcil i humil de cor, i trobareu descans per les vostres ànimes. Perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera”                                  Mateu 11: 28-30).

Octavi Pereña i Cortina