MORT UNIVERSAL

Amb la pandèmia del coronavirus tot gira al voltants del nombre de decessos que es produeixen diàriament. Els portaveus dels governs un dia sí i un altre també ens maregen amb les xifres que no sabem si són certes perquè l’endemà les han de corregir. En definitiva, un embolic que confon la ciutadania. El que sí és cert és que dada dia es produeixen milers de decessos a causa del Covid-19 arreu del món. Estem centrats en el nombre de defuncions que provoca la “malaltia de moda”. Les altre morts sembla ser que no comptin. Diàriament es produeixen milers de defuncions per altres motius. Que no tenen en compte la posició social, el sexe, la raça…¿No en tenim prou amb tanta discriminació que també l’hàgim d’aplicar a la manera de morir? “Així està establert que els homes morin una sola vegada i després d’això el judici” (Hebreus 9: 27). Aquest text ens hauria de fer pensar en la doctrina de la transmigració de les ànimes que ensenya que les persones moren una i una altra vegada i  cada reencarnació creuen que naixen amb un karma més bo. Segons aquesta filosofia les persones aprenen de l’existència anterior i així es  comporten  millor fins que arriba un dia que es confonen amb l’absolut. El text d’Hebreus citat desmenteix que es visquin moltes existències. Es mor “una sola vegada i després d’això el judici”. D’acord amb això el futur etern es segella amb una sola vegada que es mori. D’aquí la importància que té que mentre vivim físicament fem cas de l’ensenyança bíblica que la vida eterna no s’assoleix per obres meritòries, la transmigració de les ànimes això ensenya, sinó per la fe en Jesús crucificat que mor a favor del pecador, pagant així el preu de la seva salvació. “Perquè hi a un únic Déu, i un únic Mitjancer entre Déu i els homes, Jesucrist home” (1 Timoteu 2: 5).

Com el decés segella el destí etern, un cop finalitzada la vida física ja no es por fer res per millorar l’existència. Les pregàries pels difunts no serveixen per a res. És un engany que descobriran quan els qui creuen aquesta ensenyança obrin els ulls a l’eternitat. Llavors serà massa tard per canviar el destí etern.

L’aparició del coronavirus ha estat per sorpresa. L’evangelista Lluc relata dos casos de morts col·lectives sobtades. Van informar a Jesús de la mort d’uns galileus , la sang dels quals Pilat havia barrejat amb la dels sacrificis oferts o la d’aquells divuit sobre els quals va caure la torre de Siloé i els va matar tots. Sobre aquests fets inesperats Jesús en fa una reflexió: “¿Penseu que aquests galileus, perquè van patir aquestes coses, van ser més pecadors que els altres galileus perquè han patit aquestes coses?…O aquells divuit sobre els quals va caure la torre de Siloé i els va matar? ¿Penseu que eren més culpables que tots els altres homes que vivien a Jerusalem?” Què en pensa Jesús d’aquests accidents? “No us dic: Però si no us penediu, tolts us perdreu igual” (Lluc 13: 1-5).

El dies de l’home sobre la terra són comptats. La mort no és un esdeveniment fortuït. Sigui a causa de una llarga malaltia o a causa d’un atac cardíac fulminant o d’un accident d’aviació, Déu ha establert el dia i l’hora del nostre traspàs. Quan la data i hora arriba, sense el retard d’un segon, la dalla fa el seu treball de segar la vida. Com desconeixem la data que el segador farà la seva feina, amb antelació ens hem de preparar per al bon morir. ¿Com es produeix aquest bon morir? No com diuen les esqueles: “Ha mort cristianament” perquè se li ha fet un sepeli “cristià”, sinó perquè ha mor la mort dels justos, es dir, perquè ha viscut en vida en la fe en Crist, la sang del qual li ha rentat tots els seus pecats. La sang de Jesús és el passaport que obre la porta que dóna accés al Regne de Déu etern.

Octavi Pereña i Cortina