EL GENET DE LA DALLA

J L Martin en una de les seves vinyetes, el protagonista de les quals és Quico Jubilata, s’inspira en Apocalipsi 6: 8, text bíblic que diu: “I vaig veure i, heus aquí un cavall groguenc, i el qui seia damunt d’ell tenia per nom la Mort, i l’Infern el seguia darrere…” Aquest estrany genet se l’acostuma a representar amb rostre cadavèric i una dalla a la mà. Havent fet quest incís anem a la vinyeta que en aquest cas no es Quico qui és el protagonista, sinó la seva dona.

En la primera escena apareix la mort volant amb la seva inseparable dalla. A la segona Quico dorm al costat de la seva dona desperta que diu: “Altre cop aquest malson estúpid!” A la tercera escena la Mort s’apropa amenaçadora. El text diu: “Es presenta la Mort a l’habitació”. La dona en veure-la tan a prop té una idea lluminosa. En la quarta escena la Mort apareix petant-se de riure mentre la dona a li ensenya una capseta. La dona diu. “I es peta de riure quan li ensenyo la crema antiedat”. J L Martin amb humor presenta una gran veritat que hauria de fer reflexionar a tothom. La Mort és un esdeveniment inevitable del que no se n’escapa ningú. La dona del Quico creia que amb la crema antiedat havia resolt el problema. Quan equivocada estava!

El mercat de la cosmètica en companyia de la cirurgia estètica remena mils de milions d’euros donant falses esperances especialment en les dones que creuen que si fan servir les cremes antiedat conservaran la bellesa juvenil i gaudiran de la joventut eterna. Els cosmètics no ho aconsegueixen, com tampoc la cirurgia estètica que l’única cosa que obté és plastificar els rostres. En veure’s al mirall en lloc de manifestar alegria s’haurien de posar a plorar.

Les persones que pretenen aturar el temps utilitzant potingues i  cirurgia s’equivoquen de mig a mig i, el que és més trist, viuen en una constant angoixa perquè veuen que els cossos envelleixen, apareixen les arrugues, la pell s’aperamina. Algú ha deixat escrit: “l’única manera d’assolir l’autèntica bellesa procedeix de l’interior, de la capacitat de superar la por a la Mort, resistint el despotisme d’una cura crispada i exagerada de la nostra aparença física. Perquè hi ha una altra vida que s’expressa d’una altra manera”. Aquest comentari es refereix a una vida interior que es margina perquè se’ns fa creure que no som creats a imatge i semblança de Déu, sinó fruit d’una interminable sèrie d’accidents fortuïts  que a partir d’una casual cèl·lula que no sap d’on ha sortir i a través de infinitat de transformacions que s’han al llarg de milions d’anys ha arribat a l’aspecte de l’home actual. L’evolucionisme considera l’ésser humà, l’homo sapiens, la màxima perfecció del procés evolutiu. Això sí, no deixa de ser un animal despullat de qualsevol peculiaritat espiritual. Malgrat que l’evolució es considera científica, la veritat és que no s’han aportat proves que l’existència humana sigui el resultat de la seva acció.

El animals irracionals no es preocupen de la seva aparença física. Ni es miren al mirall per corregir els “defectes” que els poden fer sentir malament amb sí mateixos. Només a l’homo sapiens li preocupa l’aspecte físic i fa tot el possible per retardar al màxim la mai benvolguda visita de la Mort amb  cremes antiedat i cirurgia reparadora. El doctor Donald Castle, psiquiatre, ha dit: “Sovint es creu que l’angoixa psicològica es guarirà amb alguna intervenció cosmètica, mai és així, normalment la cosa empitjora”. Algú ha deixat escrit. “Jo operaria el cap de les persones que es volen fer operacions de cirurgia estètica sense necessitar-ho”.

L’apòstol Pere referint-se a les dones escriu: “Que el vostre ornament no sigui l’exterior, amb pentinats complicats i adorns d’or, o els vestits que us poseu, sinó la persona amagada del cor, amb  la incorruptibilitat d’un esperit dòcil i tranquil, que  és de gran valor davant Déu” (1 Pere 3. 3,4).

No són només les dones que tenen aquests “malsons estúpids”. Els homes també els pateixen. En els suplements dominicals dels diaris observem com comparteixen pàgines amb  la dona, pàgines dedicades a la moda i al consum de productes cosmètics. Ambdós sexes es desviuen per l’ornament exterior i s’obliden del que és més important. “la persona  amagada del cor”. Mentre la cosa segueixi així preocuparà la visita del genet portador de la dalla disposat a portar les persones a la presència del Jutge suprem perquè donin compte de tot el que han fet al llarg de la seva existència aquí a la terra. El malson que va tenir la dona de Quico Jubilata el tenen totes les persones que no creuen que la resurrecció de Jesús és la garantia de la resurrecció dels qui creuen en Ell, fe que aporta la seguretat que el cos que avui es té, subjecte a la mort i a la corrupció, serà revestit d’incorruptibilitat i d’immortalitat.

Octavi Pereña i Cortina