CORRUPCIÓ AMENAÇADORA

Cristina Torrent comença així el seu escrit democràcies: “Les democràcies, el govern del poble –o més concretament de la seva majoria- estan parint monstres. L’extrema dreta, el popularisme, l’autoritarisme es van estenent, com una epidèmia per tot arreu. Un mal que no para de créixer i que es va filtrant per les escletxes de les democràcies occidentals. Gegants amb peus de fang. D’on han sortit sinó els Trump, Putin, Conte o Bolsamoro? De les urnes. Per tant ningú pot qüestionar el seu poder legítim, atorgat pels electors. Oi? No podem ignorar que un nacional-socialista anomenat Hitler va arribat al poder per la via de les urnes. No estem als anys trenta però l’amenaça és real. La democràcia del segle XXI, segueix parint i nodrint monstres”

Penso que el que escriu Cristina Torrent  no es pot dir amb més claredat. ¿Perquè les democràcies occidentals del segle XXI, malgrat el nivell cultural que han assolit segueixen parint i nodrint monstres? Ningú li sap donar resposta  a aquesta pregunta si no és que es busqui en la Bíblia.

El Roto, en una de les seves vinyetes que descriuen amb molta claredat l’actualitat, mostra la cara horroritzada d’un home. Al barret que porta hi ha escrit amb lletres roges: SPY. Sobre el seu cap li cau un munt de merda. Sembla com si El Roto estigués anunciant el que passaria en algunes viles de Catalunya que en fer-se de dia  van aparèixer amb munts de fem abocats davant les portes dels seus jutjats. La vinyeta d’El Roto porta aquesta petició: “Les clavegueres del sistema estan esclatant! Deixeu de cagar!” Com es pot deixar de cagar si la condició humana que descriu a la perfecció el profeta Isaïes ho fa d’aquesta manera: “Escolteu cels, i para l’orella terra, perquè el Senyor parla: He criat fills i els he fet pujar, però ells s’han rebel·lat contra mi. El bou coneix el seu propietari, i l’ase la menjadora del seu amo, però Israel no coneix, el meu poble no entén. Ai nació pecadora, poble carregat d’iniquitat, sement de malfactors, fills corromputs! Han abandonat el Senyor, han menyspreat el Sant d’Israel, se n’han tornat enrere…Des de la planta del peu fins al cap, no hi ha res de sa: ferida i  blaus, i nafra viva: no han estat curades, ni embenades, ni untades amb oli” (Isaïes 1: 2-6). El profeta descriu la corrupció moral del poble d’Israel, és una descripció intemporal, per haver abandonat Déu. ¿No descriuen Cristina Torrent i El Roto les conseqüències de que el món occidental hagi abandonat Déu? Ambdós descriuen els efectes, però no la causa de la corrupció, avisen de la malura moral de l’home. No li apliquen el remei perquè el desconeixen.

Juan José Millás acaba el seu escrit: Clavegueres, així: “Aquí només hi som Mariano i jo, i Mariano ara no hi és. ”Se’n  parla molt de les clavegueres de l’Estat quan a la vista del que anem coneixent, hauríem de parlar de l’Estat de les clavegueres”. La metàstasi corruptiva ens hauria de fer reflexionar: “La justícia enalteix la nació, però el pecat és l’oprobi dels pobles” (Proverbis 14: 34)

El mateix Isaïes que descriu Israel com una nació que “des de la planta dels peus fins al cap, no hi ha res de sa”, li mostra que si accepta l’avís de Déu canviarà radicalment la marxa del país: “Cerqueu el Senyor, mentre pot ser trobat i crideu-lo mentre és a prop. Que el malvat abandoni el se camí, i l’home inic els seus pensaments: i que torni al Senyor, perquè Ell li tindrà misericòrdia, i al nostre Déu, perquè Ell perdonarà abundantment” (55: 6,7). La invitació del profeta no va dirigida a la elit política i religiosa del país, la fa extensiva a tota la població doncs tota ella és culpable de la manca de justícia que es donaven en els tribunals i en les relacions interpersonals: “Així diu el Senyor: guardeu el judici, i feu justícia, perquè la meva salvació és apunt d’arribar, i la meva justícia és a punt de ser revelada” (56: 1).

La manca de la justícia és la ruïna dels pobles. Sabent-ho és de savis rectificar. La salvació de la corrupció que és a punt d’arribar-nos al nas i asfixiar-nos no aconseguirà el seu propòsit si col·lectivament demanem perdó a Déu pel nostre pecat i canviem el rumb del nostre viatge terrenal. És una decisió que s’ha d prendre individualment i que ningú podrà fer-ho en nom nostre. Els polítics ens voldran ensarronar amb les seves promeses de regeneració política. Les seves ofertes no són creïbles perquè no tenen poder de canviar la seva condició humana corrupta, ni menys la els altres. L’home nou amb un tarannà totalment diferent només el pot fer Jesús que canvia els cors avesats a fer el mal i els inclina a fer el bé. Qualsevol intent de regeneració política que no passi per la conversió a Jesús està abocada al fracàs perquè l’home no pot canviar la naturalesa corrupta de la seva ànima.

Octavi Pereña i Cortina