EXORCISTES

L’anunci del vaticà que totes les diòcesis han de tenir un exorcista oficial ha fet que s’hagi escrit molt sobre el tema d’expulsar dimonis. Crec que Pere Espinet i Coll, d’Anglès, amb motiu de l’elecció de mossèn Puig com a exorcista de Girona, defineix força bé la filosofia catòlica sobre el tema. El redactor de la carta al director de La Vanguardia, exposa: “El mossèn exorcista és escollit pel bisbe de la diòcesi, quan aquest veu en ell un home de Déu, fort, d’esperit sa, d’una formació teològica i espiritual sòlida, i sobre tot que tingui ben present que el poder de treure el diable no ve d’ell, sinó que és un transmissor de l’Església catòlica”. Quan l’Església es fa GRAN Déu es fa petit. Segons Espinet, ja que l’exorcista ha de ser “un home de Déu”, només pot exercir l’ofici si és “un transmissor de l’Església catòlica . És dir, que el poder d’expulsar dimonis l’Església catòlica el concedeix a homes subjectes a la seva autoritat. Ens trobem amb el problema de sempre. L’Església catòlica ho vol tenir tot lligat i ben lligat. Els fidels abans de ser servents de Déu ho són de la Institució. Abans d’obeir Déu s’han de sotmetre a l’autoritat de l’Església. Ningú pot escapar-se dels seus tentacles. Fora de l’Església, segons ella, no hi ha salvació. Per això es fa propietària del poder de Déu de salvar i també el d’expulsar dimonis. Aquest poder creu que el dóna al seus fidels servidors.

Segons l’Església catòlica hi ha quatre símptomes que evidencien que ens troben davant un cas se possessió satànica: La blasfèmia i l’aversió als símbols religiosos, cosa bastant normal en els renegaires. La facultat de descobrir  a distància els secrets de les coses. Posseir una força física extraordinària inexplicable.  Parlar o entendre un idioma desconegut. La manera d’expulsar els dimonis d’aquestes persones que manifesten senyals de possessió és emprant relíquies de sants, crucifix, aspergint aigua beneïda, seguint les instruccions del manual.

Limitar la possessió satànica als aspectes externs indicats el que fa és limitar el nombre dels posseïts. Per engendrament natural els nous concebuts porten la marca del pecat original, que no s’esborra amb l’aigua baptismal que s’aplica al cap del nadó. El pecat només el pot esborrar la sang de Jesús (1 Joan 1:7). Per això és tant important que els cristians tinguin present l’ordre que Jesús ressuscitat va donar als seus deixebles abans d’ascendir als cels per asseure’s a la dreta del Pare des d’on intercedeix pel seu poble aquí a la Terra: “M’ha estat  donada tota la potestat en el cel i sobre la terra: aneu doncs, i instruïu tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los a guardar totes les coses que us he manat. I heus aquí, jo sóc amb vosaltres tots els dies fins a la fi el temps. Amén” (Mateu 28. 18-20).

En la conversa que Jesús va tenir ama Nicodem, un dirigent dels jueus li va dir que per a ser un fill de Déu no n’hi ha prou amb ser un erudit en les Sagrades Escriptures. Jesús li diu: “Si un no neix de nou, no pot veure el Regne de Déu”                      (Joan 3:3). De moment el dirigent jueu no entén el significat de. “nàixer de nou”. Com puc tornar al ventre de la meva mare, es pregunta, per tornar a néixer? No home, no, li diu Jesús. Amb la paciència que el caracteritza, l’agafa de la mà i el transporta al passat, a l’episodi en que el pecat del poble d’Israel va fer que Déu enviés una plaga de serps verinoses que feia estralls entre el poble. Davant la terrorífica situació “el poble va anar a Moisès, i van dir: hem pecat contra el Senyor i contra tu, prega al Senyor que tregui les serps d’entre nosaltres. I Moisès va pregar a favor del poble” (Nombres 21:7). En resposta a la pregaria intercessora de Moisès, el Senyor li va dir: “Fes-te una serpent de bronze, i posa-la damunt d’un pal, i s’esdevindrà que tot aquell que sigui mossegat  i la miri, viurà” (v.8). Havent Nicodem refrescat la memòria amb aquest incident en el desert, Jesús li explica a l’erudit jueu el significat de la serp de bronze que guaria els efectes de les mossegades de les serps: “I així com Moisès va alçar la serp en el desert, així  cal que sigui alçat el Fill de l’Home, a fi que tot el qui cregui en Ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna” (Joan 3: 14,15). Aquestes paraules condensen l’Evangeli. En això consisteix la Gran Comissió que Jesús  va encarregar als seus deixebles abans d’ascendir al cel perquè és el missatge que té poder d’expulsar dimonis de les persones posseïdes.

L’apòstol Pau escrivint al seu deixeble Timoteu li fa aquesta reflexió: “Un servent el Senyor no s’ha de ficar en discussions, sinó que ha de ser amable amb tothom, apte per a ensenyar, sofert, que corregeixi amb mansuetud els qui s’hi oposen, per si Déu els dóna el penediment per al coneixement de la veritat, i tornar al bon seny, alliberats del parany el diable que els tenia captius per fer la seva voluntat” (2 Timoteu 2: 24-26). Qualsevol cristià que anunciï que Jesús és el Salvador es converteix en un exorcista en les mans de Déu que expulsa dimonis de les persones que creuen que Jesús és el Salvador i que allibera les persones dels paranys del diable. Per fer-ho no li cal esperar l’autorització de l’Església, l’ordre li ve donada directament pel Senyor de l’Església.

Octavi Pereña i Cortina