NOTÍCIES FALSES

“La veritat us farà lliures” és el lema del missatge que el papa Francesc  proposa per la 52 Jornada Mundial de les comunicacions socials que es va celebrar el diumenge 13 de maig de 2018. És preocupant que estiguem tan interessats en els mitjans de comunicació que difonen badomeries, falses notícies, “fake news”, l’expressió anglesa que s’ha posat de moda, com si no en tinguéssim de pròpies. Penso que no hem de centrar-nos exclusivament en els mitjans de comunicació com els únics canals pels que circulen els enganys

Abans de continuar voldria fer un aclariment. La frase “la veritat us farà lliures” que tant li agrada al papa Francesc utilitzar i que els bisbes s’encarreguen de difondre verbalment o per escrit, se l’ha tret del seu context immediat. En la farsa de judici que se li va fer a Jesús, Pilat li va preguntar a l’acusat: “Què és la veritat?” (Joan 18:38). Aquesta pregunta la respon Jesús quan va dir: “Jo sóc la Veritat” (Joan 14:6). La Veritat no és una doctrina sinó una Persona. “Jo sóc” és una declaració de divinitat. Jesús és Déu. Fora d’Ell no hi ha Veritat.

Per lluitat contra la difusió de mentides hem de saber quin és el context immediat de “la veritat us farà lliures” (Joan 8:32). Jesús parla de ser enlairat, clara referència a la seva mort de creu. Diu als seus oients: “Si vosaltres persevereu en la meva paraula, sou de veritat deixebles meus”. Llavors diu les divulgades paraules que el Papa s’encarrega de difondre de manera incompleta: “I coneixereu la Veritat, i la Veritat us farà lliures” (Joan 8: 31,32). No són veritats opinables les que alliberen l’home. Més endavant Jesús diu: “Per tant, si el Fill us allibera, sereu veritablement lliures” (v. 36), perquè allibera del domini del pecat i de Satanàs.

Per què preocupa la mentida i la seva difusió? Perquè danya, destrueix i mata. Com se la pot combatre eficaçment? Coneixen la Veritat que és Jesús.

Potser el lector s’escandalitzarà. Si està interessat en perdre de vista la mentida ha de conèixer la veritat. Sovint la Veritat no agrada. És el que hi ha. No se la pot tergiversar per no ferir sensibilitats. Sense moure’ns del capítol 8 de Joan Jesús diu als qui disputaven amb Ell: “Vosaltres sou del vostre pare el diable, i voleu fer els desigs del vostre pare, ell era homicida des del principi, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha veritat. Quan parla la mentida, parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (v.44).Ja sap el lector perquè la mentida és al món i prolifera tant. No s’ha de confondre ser criatures de Déu amb ser fills de Déu. Segons les Escriptures només son fills de Déu els qui són de la fe en Jesús.  La resta dels humans, com diu Jesús tenim el diable com a pare. Per això la mentida és imparable.

 Relacionat amb el tema que comentem, Joan-Enric Vives, arquebisbe d’Urgell, en el seu escrit “Fake news, veritat i periodisme de pau (La Vanguardia, 6/05/2018), escriu: “Convé reflexionar-hi amb serenor  i reaccionar cadascú des de la seva pròpia responsabilitat…Segurament que l’antídot més eficaç contra el virus de la falsedat és deixar-se purificar per la veritat”. Accepto el repte però substituint “veritat” per “Veritat”, ja que Jesús és la Veritat absoluta que pot purificar l’home del pecat de la mentida.

La societat actual té un problema greu amb la justícia. La cosa no és d’ara. Sempre n’ha tingut. La Bíblia conté moltes referències a la responsabilitat dels jutges de jutjar amb justícia. Ser imparcials a l’hora de dictar sentència. De no rebre suborns que ofusquen la justícia.

El més famós judici “fake” que hi ha hagut en la història ha estat el que va ser sotmès Jesús quan va ser jutjat pel Sanedrí, la màxima autoritat religiosa d’Israel. La sentència condemnatòria estava dictada per endavant. Durant el seu ministeri públic els  sacerdots van intentar matar-lo en diverses ocasions, però imponderables els van frustrar. En el judici s’havien de guardar les formes. Es van buscar testimonis falsos “però els testimoniatges no concordaven” (Marc 14: 56). Vist que les falses acusacions no funcionaven i Jesús no obria la boca el gran sacerdot es dirigeix a l’acusat dient-li: “T’adjuro pel Déu vivent  que ens diguis si tu ets el Crist, el Fill de Déu. Jesús li respon: Tu ho has dit…” (Mateu 26: 63,64). La reacció del gran sacerdot: “Ha blasfemat”. Ja no necessitem testimonis. “És reu de mort” (vv.65,66). Negar la Veritat no fa lliures els jutges que els portea a l’assassinat legal. Quan Jesús va ser portat davant Pilat  el governador romà els va dir: “Voleu que us alliberi el Rei dels jueus? Perquè sabia que era per enveja que els principals sacerdots li havien lliurat” (Marc 15: 9,10). Tot i reconeixent la innocència de Jesús el procurador romà “el va lliurar perquè fos crucificat” (v.15). La mentida no defuig els tribunals de justícia. La parodia del judici de Jesús ha quedat registrada en les pàgines de la Bíblia, entre altres coses, perquè els jutges d’avui no caiguin en la mateixa falòrnia. En el moment en que es vol fomentar les denúncies anònimes per tal de volers assolir fites polítiques,  s’està preparant el terreny per perpetrar els més absurds disbarats jurídics.

El papa Francesc vol que els periodistes siguin curosos a l’hora d’informar. Em sembla que no és massa curós a l’hora de contrastar les seves ensenyances i les de l’Església que presideix perquè no s’ajusten a la Veritat de la Bíblia que és la Paraula de Déu. Si no es pren seriosament ensenyar la Veritat de les Sagrades Escriptures cristianes, com pot demanar als periodistes que no difonguin falses notícies? Veu la brossa en els ulls dels periodistes però no la biga en els propis. Ni l’Església s’ha alliberat el domini del “pare de la mentida”.

Octavi Pereña i Cortina