BANDERES A MITJA ASTA

La ministra de Defensa Maria Dolores de Cospedal ha anunciat que a totes les instal·lacions militars onegin a mitja asta les banderes des de les 14h hores del dijous sant fins a les 00,0q1 hores del diumenge de resurrecció en senyal de dol per la mort de Jesús. Aquesta  decisió és una barbaritat, no solament perquè en un estat aconfessional questa decisió confon una cosa per una altra. També és una qüestió teològica que s’ha de tenir en compte.

Les banderes a mitja asta en el context de Setmana Santa impliquen que Jesús és mort. Malgrat que Jesús havia indicat prèviament que havia de morir i ressuscitar d’entre els morts al tercer dia, els seus seguidors tenien les ments ofuscades per entendre-ho. Les dones que van anar al sepulcre amb les espècies aromàtiques per preparar el cos de Jesús van quedar perplexes quan van veure el sepulcre buit. Els àngels que se’ls van aparèixer els van dir: “Per què cerqueu entre els morts el qui viu?” (Lluc 24:5).

Malgrat que el credo ensenya que Jesús va morir i ressuscitar, l’Església catòlica passa d’esquitllada la seva resurrecció malgrat que l’Escriptura ensenya que si Jesús no ha ressuscitat els cristians som els més miserables dels humans. El plat fort de la seva doctrina és la seva mort. L’èmfasi en aquest aspecte de la vida de Jesús li ha permès atreure multituds que es delecten amb les imatges que volen descriure el dolor del via crucis  original. Quan es van iniciar les processons de setmana Santa potser la intenció va ser bona per ensenyar les masses analfabetes incapaces de llegir els Evangelis, però equivocada. La manera d’ensenyar el camí de la salvació és la predicació. Això requereix persones verament convertides a Crist i que no s’apartin de la veritat bíblica.

Els iniciadors de les processons de Setmana santa, si és que les intencions van ser bones,  es van oblidar del manament: “No et faràs cap estàtua ni cap imatge del que hi ha dalt dels cels, ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha dins les aigües sota la terra, no et postraràs davant d’elles ni les serviràs, perquè jo, el Senyor el teu Déu, sóc un Déu gelós, que visito la iniquitat dels pares sobre els fills fins a la tercera i quarta generació dels qui m’odien, i faig misericòrdia als qui m’estimen i els qui guarden els meus manaments” (Èxode 20: 4-6). La cosa se li ha escapat de les mans a l’Església catòlica i una riuada de corrupció corre per les seves entranyes. Jesús Bastante, escrivint sobre una reunió de més de 300 nois i noies d’arreu del món han tingut amb del papa Francesc, diu que “els joves catòlics es planten i exigeixen canvis, transparència i credibilitat en l’Església”. Aquests joves volen reformar l’Església catòlica atacant al corrupció però no la causa que la provoca. Fa cinc cents anys que Martí Luter ja ho va intentar i va fracassar, El profeta Osees, davant la situació desastrosa en que es trobava Israel per la seva infidelitat a Déu, va escriure: “Qui és savi per entendre aquetes coses? Qui és prudent per comprendre-les?  Perquè els camins del Senyor són rectes, i els justos hi caminaran, però els rebels hi ensopegaran” (14: 9).

La mort del Senyor s’ha de recordar i tenir-la ben present perquè és el preu que es va haver de pagar pel perdó dels pecats. Fins a la mort de Jesús a la creu el seu sacrifici es feia simbòlicament amb els sacrificis dels anyells la sang dels quals no rentava els pecats. Per això calia repetir-los diàriament. Jesús, “en canvi, havent ofert un sol sacrifici pels pecats per sempre…perquè amb una única ofrena  ha fet perfectes per sempre als que són santificats” (Hebreus 10: 12,14). Aquesta única ofrena s’ha de recordar, ¿com? Si la sang dels anyells sacrificats significava una ofrena futura, com s’ha de recordar un sacrifici que és cosa del passat? Amb sang no, ¿com, doncs?

Transportant-nos l’apòstol Pau al cenacle on Jesús amb els seus deixebles va celebrar el seu darrer sopar pasqual, on el Senyor simbòlicament identifica el pa amb el seu cos que ha de donar en sacrifici pel perdó dels pecats i la seva sang que renta totes les ofenses amb vi. L’apòstol transmetent les instruccions rebudes del Senyor, diu: cada cop que l’església es reuneix per menjar el pa “això és el meu cos que és partit per vosaltres, feu això en memòria de mi”. “De la mateixa manera també amb la copa, després de sopar dient: Aquesta copa és el meu pacte en la meva sang, feu això cada vegada que en beveu en memòria de mi. Perquè cada vegada que mengeu d’aquest pa i beveu d’aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que vingui”. Participa en el Sant Sopar recorda al creient que Jesús vindrà en la seva glòria a instaurar el Regne de Déu etern.

Els participants en el recordatori de la mort del Senyor instituït pel mateix Jesús ho han de fer d’una manera molt concreta: “de manera que, el qui mengi d’aquest pa o begui la copa del Senyor indignament serà culpable del cos i de la sang del Senyor. Que cadascú es provi a si mateix, i així mengi del pa i begui de la copa, perquè qui en menja o en beu indignament, menja i beu judici per a si mateix, no discernint el cos del Senyor” (1 Corintis 11: 23-34).

Els participants a les processons de Setmana Santa, ¿ho fan amb  la cura que l’apòstol Pau demana en Nom de Jesús ho facin els que es reuneixen per menjar el pa i beure el vi que simbolitzen el cos i la sang que Jesús va donar per salvar els seus pecats el poble de de Déu?

Octavi Pereña i Cortina