GENERACIÓ Y

Athena,una adolescent de 13 anys, el nom és fictici, és una experta en desconnectar dels seus pares i conversar amb els seus amics principalment sobre missatges o “Snapchat”, va dir: “He estat amb el meu mòbil més del que he estat amb persones reals…El meu llit ha agafat la forma del meu cos”.

L’escrit “Han destruït els Smartphones una generació?” de Jean M. Twenge exposa amb molt detall els efectes perniciosos que aquests estris electrònics generen en la infància i adolescència actual. Es ven la utilització d’aquests estris de comunicació com mitjans per fer amics i per assolir la felicitat. Les persones que se’n fan addictes, els estudis que es fan al respecte indiquen tot el contrari. Els adolescents que són enganxats al món virtual són més solitaris, mes estressats i més donats al suïcidi.

Què és el que els porta a aquesta situació desastrosa? Faré servir la paràbola del fill pròdig per explicar-ho. (Lluc 15: 11-32). Comença el relat presentant l’escenari i els dos protagonistes principals: Un hisendat i els seus dos fills. Veig  aquest escenari com la situació idíl·lica d’Adam i Eva en el paradís. No els mancava res. Mantenien una relació conjugal  optima i amb l’entorn. Gaudien del privilegi de mantenir amb el Pare, el seu Creador, una relació de profunda intimitat que res la pertorbava. Però un perill planava  sobre ells sense saber-ho. L’àngel que es va rebel·lar contra Déu i que es va convertir en Satanàs no veia amb bons ulls la felicitat que gaudien els nostres primers pares. Amb astúcia maligna els va despertar la sensualitat perversa, es van fixar en el fruit de l’arbre que Déu els havia prohibit menjar-ne: “Era bo per menjar, i que era agradable als ulls, i que l’arbre era desitjable per adquirir saviesa” (Gènesi 3: 6). Ja no en van tenir prou amb el que gaudien. Van voler conèixer el món prescindint de Déu. Van menjar el fruit prohibit  i “se’ls van obrir els ulls de tots dos i es van adonar que anaven nus” (v.7).

El fill més jove va arribar un dia que es va cansar d’estar a casa i li va dir al seu pare: “Pare dóna’m la part  que em toca del patrimoni” (Lluc 15:12). El pare va repartir els béns amb els fills. “I després de no gaires dies, el fill més jove va aplegar totes les coses i se’n va anar a una terra llunyana. I allí va malversar el seu patrimoni vivint dissolutament” (v.13). Viure en el món sense Déu no dóna el que promet. Ven felicitat però dóna espines i cards. “Amb el suor del teu front menjaràs el pa, fins que tornis a la terra” (Gènesi 3:19). La terra llunyana on va anar a parar el fill pròdig el va desilucionar: “desitjava omplir el seu ventre amb les garrofes que menjaven els porcs, i ningú no li donava” (Lluc 15:16). Els adolescents d’avui que no troben el que busquen en iniciar-se en els estris electrònics i deixar-se enganxar per ells, viure se’ls fa insuportable. En lloc de plaer, els cards creixen ufanosos al seu entorn provocant-los fiblades molt doloroses . Així no es pot viure, es diuen.

El jove de la paràbola fart de passar necessitats “va tornar en si i es va dir: Quants jornalers del meu pare tenen pa en abundància, mentre jo m’estic morint de fam! M’alçaré i aniré al meu pare, i li diré: he pecat contra el cel i contra tu, i ja no sóc digne de ser anomenat fill teu, tracta’m com un dels teus servents”  (vv. 17-19). El jove estava descontent amb el resultat d’haver marxat de casa del seu pare. Havia pres  una decisió equivocada que li cobrava un preu molt onerós. Se’n penedeix del seu error. El penediment  és la primera passa que s’ha de donar si es vol sortir del tràngol que li produeix l’haver marxat de casa del pare. El lector que es trobi en una situació semblant a la del fill pròdig podrà pensar: “Déu no pot rebre un malvat com jo”. Però Déu li xiuxiueja a la oïda: “Jo et manifesto misericòrdia per mitjà del meu Fill, aquest que va venir al món en la persona de Jesús i que va morir en la creu per liquidar el deute que tens amb mi, li diu: “No he vingut a cridar justos (persones bones), sinó pecadors al penediment” (Mateu 9:13). ¿Et reconeixes pecador?

Dit i fet. El jove es posa en camí cap a casa. El pare que des del dia que va marxar el fill observa el camí i en veure’l en la llunyania, mogut per l’amor va córrer i es va llençar sobre ell, el   va abraçar i el va besar. El fill penedit li va dir al seu pare: “He pecat contra el cel i contra tu, i ja no sóc digne de ser anomenat fill teu” (v. 21). Si el lector és un d’aquests adolescents com l’Athena que deixava empremta del seu cos al llit, la vida no t’agrada gens. Els estris tecnològics no et donen el que desitges. El pare de la paràbola representa el Pare celestial i el fill pròdig ets tu. El Pare, en lloc de recriminar el teu comportament t’abraça i et besa i als seus servents els diu: “Traieu la roba més bona i vestiu-lo, i poseu un anell en la seva mà i calçat als seus peus. I porteu el vedell gras i mateu-lo. Mengem i fem festa: perquè aquest fill era mort, i ha tornat a la vida, estava perdut i ha estat trobat. I van començar a fer festa” (vv. 22-24). Els vestits amb que vesteixen el jove representen les túniques de lli blanc que simbòlicament porten els redimits que han estat rentats els seus pecats per la sang de Jesús i que participen del banquet de noces que el Pare prepara per aquells que rep com a fills.

Octavi Pereña i Cortina