dilluns, 18 de maig del 2015


EXAMEN DE CONSCIÈNCIA


En el context de les morts recents de negres a Estats Units a mans de la policia, el president Barack Obama ha dit. “Som una nació que necessita fer un examen de consciència”. ¿Sobre quina base s’ha de fer l’examen de consciència? Ha d’existir un model amb el que poder comparar el comportament si és que es vol fer l’examen de consciència que permeti fer les correccions necessàries  perquè es regeneri la justícia social. El president Obama és conscient de que quelcom no funciona bé, però no sap com aconseguir canviar el que s’està fent malament. La gravetat del problema social ha adquirir unes dimensions de tal magnitud que és impossible donar-li solució.

Moltes persones n’han sentit parlar del profeta Jonàs, aquell que se’l va engolir un gran peix i que s’hi va estar en la seva panxa durant tres dies i tres nits. Aquesta història se la considera un conte de la vora del foc per distreure els infants durant les llargues nits d’hivern. La història de Jonàs no és una faula. Jesús confirma la seva historicitat quan va dir: “Perquè així com Jonàs va estar en el ventre del gran peix tres dies i tres nits, així el Fill de l’Home estarà en el cor de la terra tres dies i tres nits” (Mateu 12:40).

Què té que veure Jonàs amb la situació moralment caòtica d’Estats Units, el món en general i Catalunya? Hi té molt a veure perquè el profeta Jonàs va ser un home escollit per Déu perquè portés un missatge de penediment  a la gran ciutat de Nínive: “Aixeca’t, ves a Nínive, la gran ciutat, i crida contra ella, perquè la seva maldat ha pujat davant meu” (1:2). La maldat existent en la gran ciutat no havia passat desapercebuda als ulls de Déu i decideix intervenir. Jonàs, amb el propòsit d’evitar viatjar a Nínive per predicar el missatge de penediment que li havia de donar en nom de Déu, decideix fugir cap a Tarsis. El Senyor va fer una gran tempesta en el mar que amenaçava esfondrar la nau en que viatjava. Llavors per aplacar la ira de Déu, ja que Jonàs havia dit a la tripulació que aquella tempesta era a causa de la seva desobediència,  decideixen llençar-lo al mar per aplacar la ira divina. El Senyor, però “havia preparat un gran peix per engolir Jonàs” (v.17). Passats els tres dies i les tres nits “el Senyor ho va manar al peix, i aquest va vomitar Jonàs a terra ferma” (2:10). Un cop desembarcat el Senyor li va dir al profeta desobedient: Aixeca’t, ves a Nínive, la gran ciutat, i proclama contra ella el missatge que  et diré” (3:2). Jonàs seguint les instruccions rebudes de Déu diu als ninivites: “D’aquí quaranta dies Nínive serà destruïda”  (3:4). El profeta Nahum descriu la condició moral de la ciutat de Nínive: “Ai de la ciutat de sang, tota plena de mentida, de violència i no s’aparta de la rampinya!” (3:1). Estava atapeïda de la maldat però Déu en la seva misericòrdia li concedeix quaranta dies de moratòria abans de ser destruïda. . Va sobreviure uns cent anys quan va ser conquerida pels medes al comandament d’Arbaces.

El text descriu el penediment de Nínive: “I els homes de Nínive van creure Déu, i van proclamar un dejuni i es van vestir amb roba de sac, des del més gran fins al més petit. I la paraula va arribar al rei de Nínive, i es va aixecar del seu tron, i es va treure el seu mantell, i es va cobrir amb roba de sac, i es va asseure sobre la cendra…(3:5-9). “I en veure el que feien, que havien tornat del seu mal camí, i Déu es va penedir del mal que havia pensat fer-los, i no el va fer” (3:10)

Tornem a Jesús que té paraules per nosaltres: “El homes de Nínive s’alçaran en el judici amb aquesta generació i la condemnaran, perquè ells es van penedir d’acord amb la predicació de Jonàs, i mireu aquí n’hi ha un més gran que Jonàs” (Mateu 12:41).

La necessitat d’un examen nacional de consciència ens ho recorda la Bíblia quan diu: “Hi ha una generació pura als seus propis ulls, però que no s’ha rentat la seva pròpia brutícia. Hi ha una generació d’ulls altius, i de parpelles enlairades. Hi ha una generació que té dents com espases, i queixals com ganivets, per consumir els pobres de la terra i els desvalgut d’entre els homes” (Proverbis 30:12-14).

Si som una generació neta als nostres propis ulls mai podrem fer un examen de consciència col·lectiu a consciència. Si no som conscients de la perversitat que hi ha en nosaltres és totalment impossible la regeneració política i social. Si no es produeix aquesta regeneració, el Senyor, malgrat que el desconeixem, ens ha donat un termini pel nostre penediment. Tan aviat com s’acabi vindrà el judici de Déu. Molts, davant la  perversitat humana que contemplen els nostres ulls pensen que el tema del judici de Déu és un mite. “Estimats, una cosa, però, no heu d’ignorar: que per al Senyor un dia és com mil anys, i mil anys com un dia,. El Senyor no retarda la promesa, com alguns pensen que es retarda, sinó que és longànime  amb nosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tots arribem al penediment” (2 Pere 3:8,9). Els ninivites tenen seixanta dies. Jerusalem, a partir de Jesús uns quaranta anys. Nosaltres desconeixem el final de la moratòria, però el judici de Déu s’acosta. Per això hem de fer cas a les paraules que Jesús va dir al començament del seu ministeri públic: “Penediu-vos perquè s’ha apropat el regne dels cels” (Mateu 4:17).

Octavi Pereña i Cortina

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada