COCAÏNA ELECTRÓNICA

Un informe que preocupa que ha vist la llum pública a principis de 2013 diu: el 21,3% dels adolescents espanyols està en risc de desenvolupar una conducta addictiva a internet  a causa de l’ús abusiu de les xarxes socials.

La periodista Núria Escur entrevista Simona Levi, activista per la llibertat a internet. Quan l’entrevistadora li diu: - …O l’esclavitza, la resposta que li dóna Simona és: “Internet no és perillós, ho som els homes o les dones. Amb la roda s’han fet avenços i abusos, i la impremta va permetre Mein Kampf”. Segons Simona Levi el problema de l’addicció a internet es troba en la persona, no en la tecnologia. Per evitar caure en l’addicció a internet cal que la vida off line sigui estimulant. Si hi ha defectes de personalitat aquests poden ser la porta que doni accés a l’addicció. Uns senyals de personalitat defectuosa és si hi ha tendència a la impulsivitat, que s’estigui sempre a la recerca de noves sensacions, baixa estima i poca confiança en un mateix per saber-se gestionar davant d’una dificultat.

La nostra és una societat que està psicològicament malalta La gravetat de la malaltia ho confirma el consum desmesurat de fàrmacs per tractar un ample espectre de trastorns psicològics. No ens ha d’estranyar, doncs, que especialistes en salut mental afirmin que “l’ordinador ve a ser cocaïna electrònica” (Peter Whybrow) o “hi ha quelcom en aquest mitjà que resulta additiu” (Elias Aboujaoude). “Un de cada deu usuaris se sentia addicte al seu iPhone” (estudi de la Universitat d’Stanford).

La Dra. Susana Jiménez de la Unitat de Joc Patològic de l’hospital de Bellvitge, diu: “Tens un problema quan el dia no pot començar sense engegar l’ordinador per mirar missatges o consultar correus, el compte de Facebook, els tuits. Quan aquesta connexió és la primera activitat del teu dia i probablement l’última, quan la vida on line passa per davant de totes les altres coses i arribes a abandonar la resta de la teva vida off, la de menjar, dormir, tenir cura dels nens, acompanyar-los en els deures o xerrar amb els companys durant els àpats, tens una addició, estàs enganxat”. Per no caure atrapat en la vida on line la vida off line ha de ser estimulant .

La Dra. Susana Jiménez cita el testimoniatge d’una pacient que il·lustra la feblesa de personalitat que facilita l’addicció a internet: “La meva addicció crec que té relació en ser una compradora compulsiva. Per allunyar-me de la despesa absurda em vaig refugiar en l’ordinador. Primer només mirava el correu i feia solitaris, i un dia em van convidar a Facebook i vaig començar a jugar. Però crec que també hi va influir el moment que vivia. Els meus fills ja no em necessitaven, m’avorreixen els esports que tant agraden al meu marit. Ell tenia la seva passió, jo no”. Per a aquesta addicta la vida off line no li era estimulant.

Per a molts la vida off line, és dir, la vida normal, és pura monotonia, sense sentit. És com un encalçar el vent. Aquesta situació és tediosa i l’ensopiment porta a buscar sensacions cada cop més fortes i excitants que condueixen entre altres coses a l’addicció a internet, addicció que en alguns països ja la cataloguen de “crisi sanitària”.

El remei contra l’addicció a internet com a qualsevol altra addició és trobar sentit a la vida.  Que el que es fa tingui un per què. Com més valuós sigui el per què faig el que estic fent més excitant és la vida. En una societat materialista com la nostra en la que el conreu de l’ànima no es té en compte, no es troben motius expectants que omplin. Per aquest motiu fem com les abelles que van de flor en flor buscant nèctar  i  nosaltres en lloc de trobar dolçor hi trobem amargor.

El que dóna excel·lència al que es fa i que impedeix fer el que es fa per rutina, perquè no hi ha més remei que haver-ho de fer és quan realitzem les coses com veient l’Invisible, el Déu etern, el Pare de nostre Senyor Jesucrist. En aquest cas les coses més simples com anar a comprar, anar a la feina, fer una passejada, jugar una partida d’escacs o a la botifarra, estudiar, tenen un altre color. Es fan dins d’un context d’eternitat. Aquestes petiteses no van revestides de religiositat però que es fan per la glòria de Déu, tenen un profund sentit. Aquests fets que poden semblar irreverents pels que tenen un concepte molt estret del que és ser espiritual,  el Déu Etern ho recompensa amb goig sobreabundant a qui les fa.

Octavi Pereña i Cortina