HONRAR LA DONA
El periodista Amos Roberts explora
l’espectacular creixement del negoci dels macrobordells a Alemanya: “Més de
400.000 dones treballen en prostíbuls alemanys, alguns són tan grans que tenen
diversos pisos. Se’ls descriu com els supermercats del sexe, els clients
se’ls atreu amb l’esquer de la promesa d’un ambient luxós, alcohol sense límits
i sexe”. El periodista diu que el comerç del sexe genera més de 20 bilions de
dòlars l’any i aproximadament un milió i mig d’alemanys utilitzen diàriament
els serveis d’una prostituta. El reporter escriu: “hi ha dotzenes de dones en
els passadissos, assegudes en tamborets on els homes s’hi passegen i trien les
dones. És semblant a supermercats amb grups d’homes caminant amunt i avall dels
passadissos, és molt estrany”.
Michael Beretin, director de la cadena
Paradise brothel, ha fet una gran fortuna amb la boom de la prostitució.
S’eximeix de la seva responsabilitat moral afirmant que “la prostitució sempre
ha estat una necessitat social. No l’ha inventat ningú. L’hem de tractar i
fer-la manejable”
Amos Roberts ha parlat amb diverses dones que
han anat a Alemanya i han escollit la prostitució per guanyar-se la vida, per
raons diverses, afirmen que no són
explotades. També va entrevistar un agent social d’Aachen que havia aconsellat
dones que havien estat portades d’Europa oriental i Àfrica. Li va dir: “No hi
ha estadístiques però segons alguns membres del govern es calcula que el 90% de
les dones són obligades a prostituir-se o esclavitzades”. Un agent de la Guàrdia
Civil recordava com la denuncia d’una víctima els va obrir la porta per
eliminar una organització dels Balcans: “El dia del judici es va negar a
testificar. Li acabaven d’enviar una foto de la seva filla que viu amb la seva
àvia a Romania amb una pistola al cap”. La Fundació Dones diu: “Això no és
prostitució, és esclavitud”
Fede Cedó en el seu escrit “Amb aparença
d’hotel”, diu: “Els inversors alemanys interessats a adquirir naus industrials
buides per ubicar-hi macroprostíbuls tornen a mostrar interès pel Maresme amb
noves propostes que els permetin eludir les fèrries ordenances municipals” .
Catalunya no queda fora de l’interès del capital immoral destinat al comerç del
sexe. Els macrobordells que atreuen milions d’homes roben de manera cruel l’honor
que se li deu a la dona com a vas més fràgil, robatori que té pregones
conseqüències socials negatives.
Laurence Noelle, exprostituta, explica el seu
drama personal: “La meva arribada a la prostitució als 17 anys, va ser el
resultat d’una infància terrible. La meva mare em va abandonar, el meu
padrastre va abusar sexualment de mi. M’havien humiliat, m’havien fet creure
que era un objecte brut. El dany ja estava fet…Em deprimeix molt les reaccions
que s’escolten en el debat actual. Per què es mostra tanta complaença i tantes
il·lusions quan la realitat és tan crua i tan violenta? Jo he viscut la
prostitució com una successió de violacions, sense deixar de preguntar-me com
tots aquests homes podien venir tan tranquils. Ni tan sols un es va preocupar
per la meva misèria. Pagaven per això, per comprar el dret a poder preocupar-se
només per a si mateixos. Jo era menor d’edat, estava feta una pena, i cap
d’ells mai no va manifestar el mínim interès per mi. Som putes, estem
per això. Venen per desfogar-se” .
Les dones, sigui quina sigui la causa que les
porta a prostituir-se, és un drama. Però no deixa de ser un drama, tant o més
terrible, els homes que amb diners compren els serveis de les prostitutes. La
seva condició moral s’arrossega per terra. Amb molta raó Proverbis invita els
homes a buscar la saviesa de Déu que serveix per adreçar les seves passes,
allunyant-los del mal i alliberant-los “de la dona aliena, de l’estranya que
afalaga amb les seves paraules…Tots els qui van a ella no en tornen, i no
aconsegueixen els senders de la vida” (2: 16-22). No són menys desgraciats els
polítics, banquers, empresaris, eclesiàstics, executius que acudeixen com cavalls en zel als grans i
luxosos prostíbuls i es passegen entre les files de dones assegudes en
tamborets exposant tot el que tenen a les seves mirades lascives que les
escullen com si fos bestiar destinat a l’escorxador. Aquestes personalitats que
amb la seva luxúria endureixen el seu cor per no veure el dolor que ocasionen a
les dones de les que se’n serveixen, ¿tindran un final feliç? Déu que no
considera el culpable innocent, diu als clients dels prostíbuls: “ I es van
aplegar junts a la casa d’una prostituta. Cavalls atipats, lascius, cadascú
renilla per la muller del seu proïsme. ¿No t’he de castigar per aquestes
coses?, declaració del Senyor. ¿I no es venjarà la meva ànima d’una nació com
aquesta?” (Jeremies 5:7-9)
Octavi
Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada