RENOVACIÓ POLÍTICA

És evident que la política està desprestigiada, no perquè en si mateixa sigui dolenta, sinó perquè els polítics la converteixen en menyspreable. Només amb sentir el molt política les persones s’esgarrifen. La política s’ha convertit en una mena de pesta de la  que un hom se n’ha d’apartar d’ella el més lluny possible per evitar contaminar-se.

El que en part ha prostituït la política és el fet que els ciutadans per ganduleria i per no complicar-se la vida se n’han desentès. I el que hauria de ser una activitat de tota la comunitat s’ha convertit en un gueto d’uns pocs que més que l’interès general preval el lucre personal. La privatització de la política en part és la causa de la corrupció generalitzada que es dóna en aquest àmbit.

Lluís Foix  fa diana quan explica la causa humana de la corrupció a gran escala que preocupa i enutja als ciutadans: “La corrupció que debilita o anul·la la llibertat no és la de qüestions menors com la de robar una gallina o emportar-se una ampolla d’alcohol car d’un supermercat. La corrupció és aquell estat personal o social en que ens podem acostumar a viure pensant que no és dolent estafar una mica Hisenda o esquivar l’IVA quan paguem l’electricista del barri…Aquesta corrupció habitual, menor, és un indici que accepta implícitament la gran corrupció dels qui roben sense escrúpols, afavoreixen amics i parents, silencien l’oposició i utilitzen la força per mantenir les seves corrupteles a gran escala”.

El germen de la corrupció del que en som portadors tots els ciutadans perquè tots sense excepció som pecadors fa possible la corrupció a gran escala que posa en perill la llibertat democràtica assolida. Inclús un cec veurà que a partir de la microcorrupció  s’ha arribat a la macrocorrupció que fabrica l’anomenat cementiri d’elefants, una manera de retirs auris per a polítics de luxe que tenen noms i cognoms. Aquesta situació d’alta degradació moral  i ètica s’hi ha arribat en part per la desídia dels ciutadans ja que ens hem desentès de les nostres responsabilitats cíviques i ens hem deixat arrossegar per la corrupció habitual menor que implícitament afavoreix amics i parents. Què és sinó una materialització de la corrupció que engendra el pecat el fet de rebutjar en el Parlament una moció presentada que proposava que les persones implicades per un cas de corrupció havien de ser destituïdes dels seus càrrecs de responsabilitat política? ¿No és corrupció a gran escala el fet que els cadàvers polítics s’aparquin en el Senat, el Consell d’Estat, institucions públiques? Aquest malbaratament descarat de diners públics buida les arques de l’Estat que es podria evitar si es prengués la decisió d’agafar el bou per les banyes i fer d’una vegada per totes la llei de partits que fa tants anys que se’n parla però que mai no hi ha temps per redactar-la, presentar-la al Parlament per a ser discutida, esmenada i aprovada. Aquest llei ha de deixar ben clar que els polítics no estan sotmesos a una llei especial que blindi les seves accions, sinó que estan subjectes a la mateixa llei que vigila la resta de ciutadans i que aquests puguin fiscalitzar les seves actuacions. La llei de partits hauria de regular específicament la durada dels mandats presidencials i els anys en que els polítics puguin servir l’Administració. Hauria de prohibir les llistes tancades per a ser substituïdes per unes altres d’obertes perquè siguin el ciutadans els que elegeixen directament els seus representants. Finalitzat el període determinat, la impossibilitat de ser sangoneres de l’Estat deixant de gaudir de privilegis que no els pertoquen. Finalitzat el servei al País s’han de convertir en ciutadans sense privilegis especials, guanyant-se el pa en les activitats a les que es dedicaven abans de donar uns anys de les seves vides al servei del País. D’aquest manera s’impediria que la política es convertís en una manera de viure que fomenta la corrupció.

La regeneració política planteja un problema: “Qui pot adreçar allò que ell ha torçat?” (Eclesiastès 7:13). La regeneració política tan cobejada no serà mínimament assolida si prèviament no es produeix una regeneració moral  i espiritual de tots els ciutadans i de manera especial en la d’aquelles persones que durant un temps limitat volen servir el País pel bé de tots els ciutadans. Aquesta regeneració  imprescindible pel benestar del col·lectiu no es pot assolir només amb bons propòsits perquè aquests el vent se’ls enduu molt fàcilment. Cal reconèixer la corrupció individual  que provoca el pecat  i per la fe en Jesucrist convertir-se en una persona nova en la que l’amor als diners ja no és una prioritat. La conversió a Jesucrist és la preparació prèvia perquè l’individu pugui assimilar de manera natural l’esperit de les lleis promulgades en benefici de tota la societat.

Octavi Pereña i Cortina